VAUBAN DE LA UNESCO

"L'un riu, ha guanyat. L'altre no riu, ha fallat. Del costat del riure, segons la premsa de paper majoritària, un tal Joan, ben relluït, tot i no ser el bonrei Joan. Del costat del no riure, que no és ben bé plor sinó rauxa o llàstima. Així és respectivament la Daniela la Johnny Guitar dels Paisos catalans i molt empipada i l'Enric l'home de seny i de boan fé del Conflent. Ambdós ben coneguts comme a primeres espases de "la defensa del país". De la terra, subratllaríen ells. La UNESCO -entitat cultural supranacional- ho ha complicat tot, ja que gira uns habitants en contra d'altres. La UNESCO ens ha classificat -seràn les royalties ben símboliques de l'any de CELEBRACIÓ VAUBAN. Un home ben fort aquest Môssieu VAUBAN que ens ha deixat moltes pedres, bastant ben arregladetes i quitllades, en forma de remparts, forts, baluards o ciutadelles. Mes hi ha qui té un sentit molt relatiu del patrimoni, tots els valors resultaran respectables, no? i repussarà amb veu, escrit i manifestació (si ho cal) tot lo que fa mala cara d'arquitectura militar, preferin esbadalir-se amb una arquitectura ecclesíastica (visca romans, gots i catòlics !) o popular alternant orris, masos i veïnats. I la repussarà amb la més determinada brutalita perquè hi veu no pas solament el segell militar i polemòlogic (hauría dit el ben oblidat Jep deloncle) sino també el segell d'un oppressor despersonalitzador, reialiste i francés. Si, s'ha de tenir en compta com s'ha de tenir en compta que vist de Sírius i fent el torn del planeta aquest "oppressor despersonalitzador" es dilueix o s'ofega dins l'aura d'un gran inginyer i dels seus obratges d'art. Es pot lamentar que el castell d'Arrià sigui un petit pilot de runes i que s'en desconeixi la història, mes per quin motiu no subscriur-se a la joia sino l'orgull de veure dos sitis-monuments de la Catalunya nord, Vilafranca i Mont-Lluís, esdevenir riqueses del Patrimoni de la Humanitat, mercès a la UNESCO."

Enric d'Aiguatébia.