"NIT D'ESTIU AMB CANT DE ROSSINYOL"

De Barcelona ens arriba de tot. Bon grà i dolenta palla. Però no és tracta aquí de comentar, sino de constatar.

El Períodico publica en la seva edició en català del divendres 11 de juliol 2008 una opinió ("La vella xaruga"). És article bastant extens de l’escriptor nordcatalà Joan-Daniel Bezsonoff, un senyor no sols té talent remarcat i premiat de novel.lista sino que també sap manejar l'escopeta de la polèmica i de l’ironía amb finesa. La cibla de les seves sagetes , i del seu exercici literari, n’és l’Académie francesa i específicament el suport que va donar al rebuig pel Senat francès d’una proposta dels diputats per a integrar la defensa de la llengua catalana dins la constitució francesa. Aquest article, com s'ha recomanat plaça Arago a Perpinyà,  s’ha de escampar arreu on es pogui, car és enraonat, pertinent, brillant, inatacable fins i tot. S’hauria d’integrar afegiré jo a l’antologia (que queda per fer) d’una literatura crítica de servei públic. Bravo, Joan Daniel! Ens feu oblidar molts pinxa-tinters, siguin o no quadribarrats, més disposats a tetar que a desmamarse d'un qualsevol poder.

Com si hi havia com una mena l’injunció per a re-equilibrar l’afront fet a « la vieille dame » pel gunfighter de Nyls, l’Avui del mateix divendres 11 de juliol, sota la rateta del Vicenç Relats, ens fa saber que ja es ara pot reivindicar ser « Catalans francòfons », sense tèmer de trobar-se en cap infern. Aixó, no obstant,  de fa poc, i des de Quebec, quan s'hi va acceptar que Catalunya integrès l’Assemblea "Parlementària de Catalunya de la Francofònia" (APF)... com a "observador permanent". Caram ! quin honor! Igual com, ens diu el periodista, la Sèrbia i la Lituània…

Si la primera noticía haurà fet bellugar el llit de la Presidencia del Centre Mediterrani de Literatura de Perpinyà, suposem que, ans, la segona notícia l’haurà emptexat de caure'n. Aixi va el món. Una garrotada en contra l’Académie Française, una adhesió flamejant a

la Francophonie. Com

, malgrat el que es prèten a l'inci d'aqueta noteta, no es pot ser del tot objectiu ni neutre, recordarem la conclusió del Bezsonoff :

« La millor resposta als atacs de l’Académie Française és ignorar-los. Els catalans, com els altres pobles del món, hem de continuar enriquint el patrimoni de

la humanitat. Ja

sé que el català no és gaire útil, però, ¿de què serveix un rossinyol? ¿Us imagineu les nits d’estiu sense el cant dels rossinyols? »

(En Paret i En Joanet de Trullàs)