Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Met Barran
26 novembre 2008

"ELS OBSTINATS"

Els obstinats. Ja sé que gegants, castellers i altres diables o havaneres giren una pàgina de la història popular de la Catalunya nord. Quants càpitols, s'en escriurà i qui els escriurà, aixó ni l'oracle de la Pica del Canigó ho pot saber. El que és estrany és la poca atenció que es fa a allò que, de moment, sobreviu i s'obstina. Aquests rastres, brots, sobrevivències, intermitències, anomeneu-les a la seva convenència, són ben presents. No prou identificats, encara menys mediatitzats, però, si, escampats dins del nostre paisatge, et parli aqui d'une paisatge només sonor. Musical i orquestral, del que surt sardanes i sons de cobles que no totes, ja ho sabeu, no seran mil.lenàries. Coneixeu en Robert Sarrade? Amb l'Olivier Marqués, s'els presenta generalment com els hereters artístics del gran malaguanyat Max Havart.  Paisatge també teatral, tot i ser les veus de teatre nordcatalà de més en més menudes, les imaginacions potser eixutes? N'haurem de parlar al Papagai d'en Josep Sebastià Pons per que ens en fassi de nou un  cèntim i seguexi persistint, mercès al senyor Josep Tolzà, caricaturista en cap de l'escena del Riberal i per amunt i per avall. I, també, en aquest paisatge sonor, s'hi sent la cançó, que tant viva i en expansió fou pels anys 80 . No sols el seu monument solar, Jordi Barre, sino també un Albert Bueno (a qui no és reconeix prou la feina ja feta i que segueix fent: les gelosies punxes per tot arreu), un Pere Figueres (ambaixador oficiós i però d'uns anys regular de la poesia norcatalana a Itàlia, Alemanya, Luxemburg). Obstinats com a la seva manera ho són un Lluís Torrent o un Agram (si, a desgrat de tot, l'Agram -que fou, agradi o no l'expressió- el rovell de l'ou de la nova canço rossellonesa, no ha cedit une pel del seu legítim combat a l'enemic), una Marivona (que ens equivoquem al no fitxar-la al cantoral català) i una Gisela Bellsolà (que porta més de trente anys de bons, lleials i somptuoses serveis al benefici de la creació catalane i de l'esplendor de l'art de "la troba"). Distincts, dispersos, però obstinats. I, a cops, entremig d'aquestes mates obstinades, arces o agram, surt un més obstinat que els altres, per exemple Ramon Gual del grup Crescendo, o un nouvingut, un desitjat, un no esperat, una veu nova que per fí es lleva, precisament al país del gran Esteve Terrus, com ara un tal Soler. Nom de rebrot magnific que reuneix el sól i el sol.

Miquel COURANT D'ERR

Publicité
Publicité
Commentaires
Met Barran
Publicité
Archives
Publicité