"Antològica d'hivern" 4

Per salvar-nos el cervell

de les lògiques programadores,

reclamen de tota urgència

el retorn del pianista John Cage

Xxx

Com representar-nos la quimera,

lànguida, com la col o com l’esparrec, enèrgica?

Xxx

Quin metge

sabrà guarir

les migranyes

del pardal?

Xxx

Qui m'ha enviat

aquesta postal

-vè de Grècia-

on figura el

Pont del Riu-AntiriRiu-Antiri

i cap més senyal.

Xxx

Algunes frases s'entossudeixens'entossudeixen

amb tanta mala fé,

et fan talment de retrets,

es torcen i rebreguen

per escapar-te,

que et malmeten tot el potencial

de servei benèvol i somrient.

Xxx

Literatura, no!

Escriptura, si!

Si, construir-ee

un espai propi,

no pas d'exhibició, ni de combat, ni de guardó,

però si espai

de recer, de reparo,

per retrobar una respiració més personal,

més profunda,

més autèntica.

un àntilop que salta

entre l'índex i el major

descartats.

Xxx

Només presenta un interes

per a mi

-però molt profund-

l'ànima dels ocells

del poeta amic

Jaume Saís

em porta

al davant

del monument als ocells

de l'admirat Max Ernst.

Ernst-Saís

aquesta aliança té

per a mi

un sentit molt profund.

Ho penso

i ho apunto

no per a vosaltres

sino per a mi

i per  endavant,

m’aplaudeixiaplaudeixi qui vulgui.

Xxx

Al.ludint al Proust i al Celine,

un jove escriptor cità aquesta frase

del Joyce:

"Un home de geni no comet errors.

Les seves errors són voluntàries

i són els portals de la descoberta".

Pasa per l'home de geni,

però per tu i jo, que s’ha de dir?

demano jo.

Xxx"A Lunel lutz una luna luzens"...

(escrivia Guilhem de MontanhagolMontanhagolt)

Bellíssima al.literació, oi!

Xxx

"La llibertat no és troba pas

dins de les enfosques,

tampoc dins de la boira.

No hi ha servitud més aterridora

que la de les tenèbres.

Es per escapar-s'enescapar-s'en

que la grana s'esforça en germinar i el borró en  espellir."

(Tagore)

Xxx

"Fray Luis de León es de qui parlo,

Que revero, que adoro  i del qual segueixosegueixo l'exemple"

Les paraules són del Cervantes.

Xxx

El somnis són les nostres sentinel.les.

Xxx

Fulletejant una teòria xina

de l'art

em paro al davant d'una pàgina

on s'ha reproduit

un quadre del pintor

Mu-X'i

(segle tretze).

S'hi veu un ocell

immòbil

al més extrem d' una branca,

que el seu cós hom diría acaba.

El cap de l'ocell

està girat cap a l'esquerre.

Tot i ser encantat

per l'obra,

em preguntopregunto

sense cap guany de resposta

quin és el crit que fixa

per les posteritas

la mirada de l'ocell

XXX

Fi de "Antològica d'hivern" IV