"Antològica d'hivern" 4
Per salvar-nos el cervell
de les lògiques programadores,
reclamen de tota urgència
el retorn del pianista John Cage
Xxx
Com representar-nos la quimera,
lànguida, com la col o com l’esparrec, enèrgica?
Xxx
Quin metge sabrà guarir les migranyes del pardal?
Xxx Qui m'ha enviat aquesta postal -vè de Grècia- on figura el Pont del Riu-AntiriRiu-Antiri i cap més senyal.
Xxx
Algunes frases s'entossudeixens'entossudeixen amb tanta mala fé, et fan talment de retrets, es torcen i rebreguen per escapar-te, que et malmeten tot el potencial de servei benèvol i somrient.
Xxx
Literatura, no! Escriptura, si! Si, construir-ee un espai propi, no pas d'exhibició, ni de combat, ni de guardó, però si espai de recer, de reparo, per retrobar una respiració més personal, més profunda, més autèntica. un àntilop que salta entre l'índex i el major descartats.
Xxx Només presenta un interes per a mi -però molt profund- l'ànima dels ocells del poeta amic Jaume Saís em porta al davant del monument als ocells de l'admirat Max Ernst. Ernst-Saís aquesta aliança té per a mi un sentit molt profund. Ho penso i ho apunto no per a vosaltres sino per a mi i per endavant, m’aplaudeixiaplaudeixi qui vulgui.
Xxx Al.ludint al Proust i al Celine, un jove escriptor cità aquesta frase del Joyce: "Un home de geni no comet errors. Les seves errors són voluntàries i són els portals de la descoberta". Pasa per l'home de geni, però per tu i jo, que s’ha de dir? demano jo.
Xxx"A Lunel lutz una luna luzens"... (escrivia Guilhem de MontanhagolMontanhagolt) Bellíssima al.literació, oi! Xxx "La llibertat no és troba pas dins de les enfosques, tampoc dins de la boira. No hi ha servitud més aterridora que la de les tenèbres. Es per escapar-s'enescapar-s'en que la grana s'esforça en germinar i el borró en espellir." (Tagore) Xxx
"Fray Luis de León es de qui parlo, Que revero, que adoro i del qual segueixosegueixo l'exemple" Les paraules són del Cervantes.
Xxx El somnis són les nostres sentinel.les. Xxx
Fulletejant una teòria xina de l'art em paro al davant d'una pàgina on s'ha reproduit un quadre del pintor Mu-X'i (segle tretze). S'hi veu un ocell immòbil al més extrem d' una branca, que el seu cós hom diría acaba. El cap de l'ocell està girat cap a l'esquerre. Tot i ser encantat per l'obra, em preguntopregunto sense cap guany de resposta quin és el crit que fixa per les posteritas la mirada de l'ocell
XXX Fi de "Antològica d'hivern" IV