El Mariner, la Punta, El Silenci
UN VELL MARINER
...amb natges caravel.les
he viatjat
díes sensa sol
i nits abrasades
fins a la redicció
de les oceàniques
virtuts
i he regressat
al port
-digué el vell mariner-
sensa veles ni rems
només portat per la movedissa
sensualitat,
-tota de pols
d'argent sarcida-
de la cresta,
ambiciosa
i, repetidament
fracassada,
de l'onada.
LA PUNTA ROENTA
Vull cremar-me els llavis
a la punteta roenta de tes sines
i, desprès, ofegar-me
dins la llacustra blancor
de ta mirada,
vull dins del màxim
silenci de les carns
esperar el despertar
polit i puntual
del día,
el nostre demà.
els nostres ahirs.
Xxx
LA GUIA DELS SILENCIS
Qui, senyors, més que el caminant solitari
podrà elaborar-nos una guía dels silencis
exhaustiva i fiable?
Qui, més que ell, senyors, pot
mesurar-ne les dimensions,
distingir-ne els colors,
separar-ne els olors,
recordar-ne els sons,
donar-ne el pes i
alhora l'espessor
i dir, també,
l'escala exacta
dels encisos així com dels sobresalts?
Qui, Senyors, més que ell,
aquest caminant solitari, germà
dels boscos, dels rius, dels díes,
de les nits, de les herbes
dels ocells, dels animalets,
dels vents, i de les gelades,
qui, Senyors, més que ell,
aquest caminant solitari, fill
de la terra i del cel,
en marxa sempre
de matinada a capvespre,
ens podrà forjar algun día
de descanç la clau
de l'alquímia dels silencis?
Però, li escaurà bé
ajudar-nos?
Xxx