GARBETA i SPILL MIROIR

GARBETA

1) Cansat de fer lliçons a qui no volía s'en escoltar ni un cèntim, gità llibres i quaderns correchs avall, pregant per la vinguda d'un violent aigat.

2) La claror fineix per esquinçar el fullatge de la nit i amb nova fruita nía ja el que semblava pedra morta.

3) Trobar quin peu s'ha de posar al davant de l'altre per escapar al mareig de la immobilitat. Art de la política il.lustrat amb una patuleïa inaguantable de mal passos. La subtilesa de posar el bon peu quan cal, i no caure.

4) Com vaixell curull de rancuníes, explota ma mirada, abans d'albirar el sorral del descans.

5) Molts vodríem imitar el vent sabent que ell ni com esquellins ens agafaría.

6) Tota font vella aspira al respecte. No hi ha respecte més excels que un silenci. Deixeu l'aigueta de la font vella còrrer al seu rimet entre lliris blaus i grocs. Almenys... fins al clap endevinat d'unes tendres carioletes. Tota font vella té dret a mirar-se dins el mirall botànic de les aromes de la joventut.

7) A escoltar les ràdios, a llegir els diaris, a xupar les téles i l'internet sembla que, només UNA persona a l'Estat francés, no hauría llegit la novel.la La Princesse de Clèves, de la senyora de La Fayette. Us ho creieu vosaltres?

SPILL/MIROIR

Feu de per manera de posar-vos en regla amb la cultura mínima del vostre país. No perdeu més temps. Llegíu dins la bonica edició  de La Tour Gile,  l'obra far de l'escriptor valencià Jaume Roig (segle XVé). Gràcies a la professera de l'Universitat de Perpinyà, Marie-Noëlle Costa, al seu treball d'investigadora, de lectora i de traductora s'en troba les pàgines més significatives en català i en francés. Amb une presentació molt detallada i aclaridora del Spill/ Miroir. Fidel a una sòlida tradició d'estudiosos, l'assagista evoca -però el seu meticulós i interessantíssim treball no és redueix pas, calar, a aquest únic tema- la misogínia de l'autor.  Misogínia que una lectura anglo-saxona del llibre de les dones del poeta valència s'ha dedicat ha contemplar com una metàfora, com un procediment literari de distanciació, per parlar als seus contemporanis d'altra cosa, per exemple i precisament de la situació dels conversos (jueus esdevinguts cristians) en un temps de dura revifalla de l'Inquisició. Es pot llegir una sintesi d'aquesta original lectura (non pas per anihilar o minimitzar la de la professora nordcatalane Marie-Noëlle Costa, sino per comparar i enfrontar benèficament ambdúes) a l'article en llengua anglesa " A Catalan Contribution to the Converso Controversy" d'Amy Aronson-Friedman, publicat al vòlum 14 del desembre de 2005 à la revista "Mediterranean studies". Clar, no hi pas literatura sense temàtiques, però tampoc es pot fer literatura sense treballar figures de la retòrica ni descartar les problemàtiques inherents a l'època de producció d'un text.