"Molts llàgrimes són petons fosos"

Xxx

Conec tres formes de pors :

la que t’eriça els cabells,

la que et glaça l’espina dorsal,

la que et fa caure els pantalons.

Xxx

La Felicitat

Igual un peix

Es desfía de l’ham

Que l’escarneix.

XXxx

El cel

Deposità

Un matís d’oreig

Entre

Ses cuixes

desajuntades.

El cel

Es vol

Compassional.

Xxx

Com poder enfocar

una reflexió suficientment

convincent i agradable

sobre

« el sentit religiós

dels ocells de presa »,

sense descartar-ne,

amb altes I encertades

volades retòriques

« el pes teòlogic

de la femta »

que fins ara

per por, pudor

o podor

sempre

s’ha posat de banda.

Xxx

Per l’alt finestró,

arriba una claror

de l’exterior,

hesita,

gosa,

s’escola,

Paret avall,

s'estèn

damunt l solar.

Es veu un pres,

De jove parer

I per la fam ofés

que baixa del seu llitet.

S’en fa llesquetes

En llepa els darrers raigs.

Ha viscut un dia més.

Xxx

Fins que el foc

No arribi al llindar

De casa nostra

No ens empavanem

D’esperit de sacrifici

Pels nostres veins

Que cremen ja.

Xxx

La cosa que més li costava

Era guardar

El gust moscatí de la faula.

Xxx

Un pastor de somnis

Pot seguir

L’ovella que se li escapa

per arribar sola a la font?

XXX

Molsir el passat,

Quin passatemps pagès ?

I pertant ben compartit.

Xxx

Es pot escriure per emprenyar els altres

O bé per no ser emprenyat pels alters.

Xxx

De moltes absurditats

Mereixo el copyright

Però de guerra no n’he

Encesa cap.

No m’exageris els fets !

Xxx

Quin lloctinent de cucs,

M’ho dirà ?

Xxx

No es pot sumar

El nombre de fotografies

mortes sense autòpsia convincent.

Xxx

D’unes llargues gambades

Passem a uns petits passos,

Com si el xiulet del temps

Ens ho recomanès.

Xxx

No és pot apagar tots els llums a l’encop.

Xxx

El talent té manies.

Diu si a l’un, no a l’altre

I al tercer,

Que dubta,

li demana passaport

Però l’ha perdut.

Xxx

Moltes llàgrimes

són petons fosos.

Xxx