DIJOUS 30 D'ABRIL

El dijous 30 d'abril de 2009, a l'esglèsia dels Domincans de Perpinyà es celebrarà el sopar de lliurament de premis literaris i de creació nord-catalans. Aquest esdeveniment amb plat i platet, paraula i parauleta és dels  més marcants del paisagte cultural. Anomanat "Nit de Sant Jordi" tanca el cicle de les festes del Llibre i de la Rosa. Enguany viurà el seu vintè aniversari. Sí, XX anys! Realitat que dona raó al grapadet dels qui creien, gireu el cap i els comptareu sobre els dits d'una sola mà, a la longevitat d'una festa com aquesta, reunint ventres i cervells, cors i llengues, a cops més espelmes que no pas llums, entorn de "fets" literaris no tots "malfets", clar. Es pot beure i menjar i respectar el Pompeu Fabra i altres alts aeropagis.  Sant Jordi sempre romà al costat dels optimistes, els qui duen alguns ouets d'útopia dins la seva cistella de sesó, entre ninots de xicolata i bunyetes made on genolls -com exigeix la benestimada tradició. Per quina propera "Nit de Sant Jordi" és gosarà (qui en serà el protagonista?) imaginar, finançar et remetre un premi de " millor(a) bunyetari (a)"?  Ja hi sem: els dos camps ja es formen. Els pro i els encontra bunyetes. L'optimiste relleva el guant i ja redacta amb el magí fuliment "el goig de les bunyettes". Tanmateix consentiría a una llarga unió si se li proposès la rosquilla o el biscotí de Sant Pau (ah! no aquest no!). L'altra, el pessimista, el màxim pessimsita, el qui no sols creu a la desfeta abans d'haver tronat l'obertura del combat sino que pensa també, llançant del seu balcó, que d'aquest combat totes les bons raons s'han foses. Però s'els hi ha de mostrar a tots els pessimistes amb o sens balcó que Sant Jordi és un cavaller jove: vint anys! vint anys! vint anys! quina sort i ell, plé d'esperança, no abandonarà mai cap bella princesa  (potser amb "els ulls granats d'una morenan", potser no: el sondeig no ho expressa clarament) entre les mans del terrible i fastigós drac. Drac i home de bé , no pot ser, diu un proverbi recentment recuperat dins una excavació arqueològica, i que ens alliçona també sobre la realitat del qui paga mana (expressió que molt abans que la llengua catalana s'estenès arreu del món, es deia -en un dialecte del qual ningú encara n'a fet una gramàtica sòlida- esponsoring) "En el decurs d'aquest sopar seran guardonats els millors reculls d'assaig, poesia...narrativa per a infants, joves escriptors i reportages de premsa presentats a concurs". Llàstima per tots els qui no hauran pogut concursar per aquest vinté aniversari, s'els hi donarà cité als mateixos o als seus hereux pel cinquanté aniversari. Segueix vigilant, grand genet, sobre el teu cavall l'espasa a la mà que mai s'arovellarà.

XXX