No totes les aigües

 

busquen rius i mars

pels seus triomfs

 

en conec

 

a qui els agrada

només

 

néixer i

 

escampar-se

 

per una sola pradera,

frunzida per un ventet

 

i vigilada

per la fruïció

 

d'un vol d’orenetes.

Xxx


 

Beure del càntir,

 

digué Met Barran,

 

suposa que tens set

 

i també  que creus als benfets

del cel.

 

 

 

Beure del càntir,

 

és comprobarcomprobar el lligam místic

 

que exista entre l'home i l'aigua.

 

Mes qui

avui en dia,

 

beu del càntir?

El càntir ha perdut

el seus brocs,

i l'aigua té

massa males freqüentacions.

XXX

Els vaig seguir,

el pare i la seva ombra,

el seu cós i la seva figura

fins a la volta

dels tres magraners

 

-em semblà que abans de fer

aquesta volta

l'ombra del pare tenía

perfum agradable-

 

-em semblà que abans de fer

aquesta volta

el cós del meu pare

era paisatge planer-

 

Llavors,

passada la volta

dels tres mangraners,

vaig donar-me compta

que no m'havía dirigit

cap paraula

i jo, tampoc,

no havia pronunciat

una paraula.

Avançavem,

l'un al davant de l'altre,

ambdós silenciosos.

 

La silueta del pare

ara s'havía esborrat

del camí,

con fosa

dins un últim paisatge.

Ja feia nit,

una nit inodor.

 

 

Vaig entrar,

molt tard

i sol,

a casa del pare,

sol,

com mai.

Individu inocupat

estès damunt una absència

perfecta!

XXX

Per tots els qui pensen que no m'agrada la poesia de joc floral, aquesta de ben curta:

"A punt i moment canta el Canigó, vàgi al llamp tota tristor!"

XXX