Marcida és la rosa

Algú ha passat.

Obert i buit,

Ha deixat

El calaixet dels records.

Cap ala de perfum,

Cap cós de teixit,

De seda que s’esquinça

De cotó que resista.

Pispats tots els records:

De danses, i de neguits,

De ràbies, i d' encants 

Riqueses meves.

Algú ha passat

Endunt-se

Tot allò meu

 únic i amagat.

Que llest fou el lladre!

Que llest fou el lladre!

Que’m queda ?

Ni un perfum d'ahir

Ni un mocadoret

Per brodar-hi un somni.

Marcida és la rosa.

XXX