"Fan tretze"

"Com els dotze mesos de l’any,

I el primer més de l’any nou, fan tretze"

"No és pas el Día de la Dona, però poc importa per subratllar uns noms que en el l’esquix planetari, situat entre l’Albera i la Corbera, hi han fet paper d’intel.legicència, de sensibilitat, i d’obstinació a favor del seu lloc, de la seva llengua, d’uns costums, de la seva constant obertura a d’altres bocins planetaris. Les unes amb més èxit o suport o visualització que d’altres. Les unes en sectors més estesos o especialitzats que d’altres. Les unes amb "punt d’orgue" èfimer, d’altres amb més duració. Tanmateix, juntes composen el mosaïc d’una cara agradable de l’aquí i ara, almenys per qui no desconsidera  el seu indret i accepta d’obrir l’ull al terme de la primera decada del tercer mil.leni. Enumerar no costa res, però ja és fer… honor... L’honor autèntic creix a través d’una distància. El pas del temps ens permet un cop d’ull restrospectiu, crític i avaluador.  Han transcorregut uns anys, diguem d’ençà els mil nou cents setanta del segle propossat. Enumerar si, a mínim, sense establir cap palmarès jerarquitzat, llistar soliment una gent (femenina, femenista) que ens ha tocat creuar, conèixer, apreciar, discutir o també -a cops-  desestimar (perqué així còrre la vida i que tot estel fineix per caure a terra), mitjançant alguna relació de treball, una adhesió ideològica, una convergència sentimental, un encontre festíu, un objectiu comú sigui o no pactat (també neixen entusiasmes sense directiva de partit), sigui o no assolit (per no haver-lo, potser, perseguit amb convicció i enèrgia més forta). Les unes han escrit, ensenyat… D’altres han cantat, gravat.  Totes han près la paraula i alçat la veu. Cada una amb el seu caràcter i estil. Totes han refrescat, rejovenit, nodrit nostra memòria i alhora nostra consciència. Totes, sabent-ho o sense saber-ho, han militat i resistit, organitzat i obrat per fer possible que corrents d’aires nous, escombrin floridures i revifallin el respecte de si mateix, enriqueixin un desig col.lectiu de perspectiva d’un demà més enflorit.

Són tretze :

(Ni selecció ni exhaustivitat)

Gisela Bellsolà (música i cant)

Adrienne Cazeilles (defensa del paisatge, ecología)

Eliane Thibaut Comelade (història, cuina catalana)

Jocelyne Joussemet (art, literatura, numismàtica)

Maria Ángels Falquès (edició)

Maria Lluís (dibuix, pintura)

Alicia Marcet Juncosa (història)

Josefina Matamoros (art, museografia)

Ampar Noguer (ensenyament)

Coleta Planas (poesia, conte ensenyament)

Renada Laura Portet (poesia, novel.la, assaig)

Teresa Rebull (música, cant, pintura)

Miquela Valls (ensenyament, assaig)

Totes han actuat, amb més o menys d’activisme I d’audiència.  Premiades o no per la seva actuació.  A la fi de la primera decada del tercer mil.leni, totes elles es mereixen que s’en escampi el nom amb un fil d’or d’admiració comunitària. M’envisi que no tinc cap legitimitat per donar-les hi, bo!  per això mateix, justament, ho subratllo ara i aquí.

A Perpinyà, no molt lluny del Riu Tet, fill del Canigó, dissabte 11-12-2010

XXX