Michel Latte

L’artista plàstic Michel Latte ens dona cita al palau dels Congressos de Perpinyà aquest proper 25 de març. Una bona oportunitat per descobrir la seva obra més original, feta a la Catalunya del Nord, d’ençà de la seva instal.lació. Primer a Perpinyà, al barri popular de Sant Mateu i, ara fa jà bastant anys,  al cor antic del poble de Ribesaltes. Professor recentment jubilat del departament d’Art de l’Escola de Belles Arts de l’antiga capital dels reis de Mallorca, esdevinguda escola superior especialitzada dins les problemàtiques de la fotografia i l’arxiu fotogràfic.

Latte, format a l’escola de Belles Arts de Sant Esteve d’Alvèrnia, fa part d’una generació contemporània dels « Supports/Surfaces » però en total divergència de metòdes i d’objectius amb ella. Es va donar a conèixer en els anys 1980. Amb uns treballs fets en llocs oberts o tancats unes propostes germanes de l’ in situ o de la instal.lació com també d’algunes formes de happening. Per situar-lo de la manera la menys trahidora que es pot, té més a veure amb la cambra de cera de Wolfgang Laib a Arbossols que amb el fresc de Tàpies a Ceret.

Latte – la imatge pública del qual és la d'una senyor bastant gran, ros i sec, amb barba llarguísima- ha tingut la sort -i el plaer- de fer intervencions (de més o menys breus durades, to depèn del material utilitzat i de l'escala del treball) tan al si del palau dels Reis de Mallorca com en sales de l’abadía de Sant Miquel de Cuixà, al Castellet com als jardins de la Miranda (rera l’esgèsia de Sant Jaume)  o al pati del l'antic convent des mínims a Perpinyà. No donarem pas aquí una llista exhaustiva de les seves manifestacions, assenyalem només uns dels sitis més coneguts i dotats de caràcters històrics, simbòlics, sàcres o profans, caràcters que sempre han estimulat la imaginació del creador, admirador de belleses i alhora investigador dels sentits més pregons. Uns  treballs determinadament èfimers per les màteries naturals o químiques (degradables) emprades : llumills d’espelmes, polvors de color, o altres elements trobats en el lloc mateix on es fa l’acció o duts del taller per l’artista, o recollits  per ell sobre el cami que va d’un indret a l’altre. Sovint la seva « exposició » a l’aire lliure assumeix -i integra- els danys que el sol, la pluja, o el vent li fan.

L’obra fugitiva de Latte –del qual sols l’artista guarda record mitjançant fotografies, vídeos, i uns projectes preliminars gràfics o pinzellats -és una formulació seguida de diàleg amb l’estil de les arquitectures i dels paisatges dels espais que l’acollen. Una obra que acostuma desplegar-se per terra amb un sentit humanista carregat d’una puixànça espiritual de la qual l’India n’és la font més rica i reivindicada. Aquesta obra, Michel Latte, la desenvolupa, amb força discreció i passió, al servei d’una concepció de l’art vist com a cerimònia d’encontre entre individus i entre individus i  alguna transcendència, el "rostre" de la qual pot variar d’una civilització a l’altre, apel.lant al dolor, a la festa, al penediment o a l'efusió còsmica.

Adhemar Giramosques

Llocs d’esser de Michel Latte. Espai Maillol. Palau de Congressos. Perpinyà. Del 25 de març al 7 de maig.