Ells en diuen

Si, el que ten d'arribar arribarà. Veuràs! Aviat durant uns mesos (sempre massa curtets pels que resultaran vençuts), se les diran totes, i cada setmana més seques. Algunes les poaràn, déu n'hi s'ho imagina on, als pous flamejants del l'infern. "L'infern són els altres" sentencià un tal Joan Pau Sartre, mestre sastre en acudits. S'invocarà món, Europa, hèxagon i el també el teu campanar bressol. Hi haurà com deia un altre sastre, el doctor "Tant Pis" i el doctor "Tant Mieux". El millor, clar, sóc jo i el pitjor tu, naturalment. De debat, ni un capoll. L'important és fer capot. El diàleg? -De què em parleu? La llei és trina! garrotada, brançassada i flingassada. A terra, els demés! Fòra els utòpics.

Si, minyonet, totes se les treuran i totes se les diran, no pas per convèncer (que vol dir donar-se les mans)  sino per vèncer (que vol dir trencar-se els braços). Veuràs granotes i gripaus mudar-se en bous i vaques. Totes, i unes quantes més, te les cantaran, sobre una mateixa partitura: La raó, la solució, els espinacs i els bíceps, nosaltres sols els tenim. La tradició escrutina no és pot festejar, dignament, sense encants i religió de la traveta. Ell et dona... tant, jo (un moment consulto el meu tesorer) et dono més... i encara més. La taula catòdica de les enganyfes com la camara oscura dels complots i pactes retruny de tronades d'escàndols, d'afers i de càlculs. "Jo te l'encendré el tío tío. No me l'encendràs el tío de paper."

Ell o ella (no es sap mai quina filera el destí pren al final) et promet per si cas guanya un cistellet d'ous, però compta'ls bé, que no veus que la majoria ja han traspassat el límit de consum. (Ells en diuen programes d'avenir). Ja saps ara, minyonet, el que et queda per fer, tría'm i porta'm al podium presidencial que jo sóc l'ùnic que dirà el que és la veritat, jo et faré feliç com mai ningú s'ha atrevit a pensar-ho, jo et sortiré del malpas. Veuràs! Si allò que ten d'arribar arribarà.

xxx