1475-2012: JOAN BLANCA

Els "Premis Joan Blanca" escauen enguany a Joan Pau Alduy i Bernat Guash. No obrirem ni tancarem el debat per saber si s'ho mereixen o no. La decisió d'un jurat amb funcionament democràtic sempre resulta sobirana. Tan l'Alduy com el Guasch són personalitats molt conegudes dins dels seus àmbits respectius, el món politic pel primer, el món esportiu pel segon. Alduy, fou batlle de l'ajuntament de Perpinyà (del qual n'és encara primer adjunt) i ara per ara presideix el regrupament de municipis Perpinyà-Mediterrània. Guasch, empresari, presideix el club de rugbi a tretze jugadors que s'anomena Dragons catalans (expressio francesa). En català s'hauria de dir Dracs catalans, però no val pas la pena utilitzar la paraula Drac (sempre hi haurà qui s'alçarà per atropellar el monstre), millor posar-li Dragons puix que la saviesa popular ens diu que aquesta bestieta, el dragó dona xança i sort). Els "Premis Joan Blanca" d'aquesta alba del 2012 tenen cares particularment relluïdes i, potser, ajudaran a mediatitzar millor una iniciativa deguda a la discreta per obstinada Regidoria de la Cultura Catalana, avui despareguda. Al premiat no li correspon cap suma de diners però una obra d'art contemporani, trofeu simbòlic de la lluita per la llibertat. El nom del premi recorda un Cònsol en cap de la Vila de Perpinyà (ailàs ben poc documentat biogràficament!) que defensà els seus murs fins a sacrificar la vida del seu propi fill presoner dels Francescos assetjants. 

Hem trobat al recull "Ays y Albades" (Perpinyà 1914) d'un escriptor que firma Lo Pastorellet de la Vall d'Arles el poema següent que potser servirà més eficaçment que qualsevol assaig historic la recordance del personatge i dels fets en els quals es guanya una part de posteritat.

FAM Y SANCH

(1475)

Innata  fidelitas in corde Perpinianensium

No canta avuy, sinó plora,

Plora, ‘l pobre trovador;

No li digueu en  esta hora

De us contard cobles d’amor :

En sa arpa ara malmesa

Sols ressona ab tristesa

La corda del plany sagrat.

Vos llegira_a per memoria,

Un full d ela nostra historia,

Full de llàgrimes regat.

Xxx

La nit, en Perpinyá, negra, ja s’ajocava.

Qual  lo sospir d’un mort, la xaveca  jitava

                Son crit esglaydor ;

Ays, gemechs, clams de dol sallen de cada casa ;

A la Llotja de Mar, sols una groga brasa

                Ne trenca la foscor.

Allá vestit encar de son punyal de guerra,

Despedessat  y fret, en un capsal de terra

                S’estira un cavaller :

Assi, ossos macats, pells y carns estripades

Esbandeixen llur baf  sobre les Esplanades…

                Inmens  pudrimener !

Aganyts per la fam, roblegada l’esquena,

Los homes pels carrers, com fantasmes en pena,

                Ab desvari s’en ván !

O be, desacorats, aclucant llur parpella,

En un racó de llar, al peu d’una capella,

                Sense eyma se están.

Mes  de sobte, la gent ab febrosa ardalesa,

S’alsa, y à les parets corra ab molt prestesa.

                Qu’es  lo que móu llurs cors ?

Molts enemichs vensuts en l’eixida darrera

Són ja l’unich festi de la ciutat entera…

                Quin sopar de voltors !

Una mare, ho diré ? que ‘l menester corgela,

Lo ninet qu’ha parit y que la llet anhela,

                Arrancá de son sé ;

Y mossegant eix cos al qual ella da vida,

Al  lloch del matern  bès que sa boca ara olvida,

                A glops sa sang begué !

Xxx

Escampada pels camps, de fora se desplega

L’armada del Francés que torna cercar brega

                A n’als ferms sitiats.

Ixens los catalans, y al pla de Malloles,

Estassen l’enemich, com fá en les ayroles

                Lo follet pels sembrats.

« -Guerra als Franchs ! Perpinyá prou serà la resclosa

« Hont vindran s’esgrunar llur odi rabiosa,

                « Llur set  de’ns destruhir.

« Primer la mort antes que sota la bandera,

« Sota’l penó malvat d’eixa rassa esstrangera

                « Tinguem de’ns colltorcir ! »,

Diuhen.-Lo cami-ral de pols, de sanch oneja,

A l’iglesia del Pont, la Tet apiloteja

                Cossos  ab  son sorral.

Del cim del Castellet s’óu un crit de victoria

Y los Perpinyanenchs, lo front omplert de gloria,

                Entre dins llur portal.

Mes del Governadorv lo fill, ple de bravesa,

Es, ay ! fet presoner per la tropa francesa.

                Com deslliurá’l cautiu ?

Ja del camp enemich una veu regullosa

Diu que si’n llur poder Perpinyá no se posa,

                Pus no lo veurán viu.

Lo Cònsul, Don Blanca, dret sobre una alta torra,

Ofega son dolor, ses llágrimes esborra

                Y son arma se treu :

« -Miráulaquí, los diu, mon espasa  honrada :

« Matéu, matéu mon fill ! mes ma patria sagrada,

                « Francésos, no l’haureu ! »

A baixde les parets, una má  forastera

Del malhaurat infant  la rossa caballera

                Arreu descapdellá ;

Y eix cap tant hermós reb la mortal ferida,

Mes ans de se tancar sa boca encara crida :

« Per Deu y Perpinyá ! »

Xxx

No canta avuy, sinó plora,

Plora ‘l pobre trovador;

No li digueuen esta hora

De us contar cobles d’amor;

En sa arpa ara malmesa,

Sola, ressona ab tristesa

La corda del plany sagrat.

Vos ha llegit, per memoria,

Un full de la nostra historia,

Full de llágrimes regat.

xxxx

D'un començament de segle (1914) a l'altre (2012), la petita vela Joan Blanca queda encesa.

xxx