La paraula és el cós càlid del mot, el ventre

La paraula és el cós càlid del mot, el ventre llís i suau de la guatlla que s'escapa de la mà, brutal, que vol atrapar-la.

xxx

Les ombres de la nit no són pas més fosques que les ombres del día, però se les ou ganyir més fort.

xxx

La carxofa dissimula el seu cor, la ceba no. No ploris, no, que això és cimeral sapiència.

xxx

Quants pensadors fan servir l'escura-neurones desprès l' àpat rumiador?

xxx

Jo no tinc rés en contra del lliri de maig, l'anomenat muguet, però deixeu-me preferir-li la vermella i salvatge rosella del prat per un any encara salvat de la massacra de la urbanitzaciò.

xxx

Melodia pel tems novell. Cordar-se les espardenyes, apretar-se la cintura i blingar l'esquena.

xxx