Na fent

Si algú sap una epopeia a la meva altura que vingui a dir-m'ho amb un cavall blanc i em subhasti la seva espasa. Jo sóc Miret, el comte endeudatat.

xxx

De mitjana edat fins ara, què? Na fent, minyó. Na fent!

xxx

Quan parlava del dimoni, el tuejava, quan el va tenir, ben vestit i afeitat de fresc, al davant seu es tornà quec d'espavent.

xxx

Tothom fa servir el rolls- royce de manera hiperbòlica, jo no: acabo de vendre el meu.

xxx

Els Cassandre, en període de crisi, surten com bolets.

xxx

Avui, gràcies al progrés, les enfosques ja no amaguen ningú.

xxx

No és pas el davantal que fa el maçó!

xxx

I ara em poso a llegir el poema La Fàbrica d'en Martí i Pol, no vull descansar.

xxx

Preocupar-se del que passa no és pas pegar-se a un partit. Es guardar l'ull encès.

xxx

He trobat, curosament depositat, dins la meva bustià numèrica un sobre plé de receptes de talent, per si de cas -llegeixo- teniu ganes i orgull de no fer malbé la "nostra" llengua i d'escriure com la Universitat mana!

xxx