Tortell de Nada

Tramuntana

Tothom vol dir la seva, i en té el dret. I a punt i moment neix un nou blog o un nou siti per INFORMAR-NOS.  Per engrandir l’espai de la llibertat i de la nostra consciència? O la restrènyer? Aixó depèn de la fibra ideològica de cadascú. Uns la tenen molt tibada i altres ben menys ; a alguns, també, els hi falta. Però entre tots, nois i noies, si que ho farem tot. Bé, o mal ? Qui pot dir-ho ? Hi ha qui vol fer-ho bé i li cau mal, hi ha qui ho fa i ho clama malament bé. Hi ha qui posa endavant el seu mestier, hi ha qui té « la » vocació, hi ha qui escriu amb tinta blava de conquesta o amb tinta vermella de revenja…Hi ha… però deixem passar tots els hi ha –els quals mal repetits podrien retira als hi hans dels rucs. No ens compromet en res picar a la porta del nou blog  recomanat per amics: tramuntana-actu.com. Ja veurem qui ens obrirà la porta i la flaira de la cuina que s’hi fa.

Blues

Hom diu del ban de Perpinyà que tota la nata literària nordcatalana s'ha abocat al Blues de Picolat i l'altaveu de pregonar noms com els de Bezsonoff, Jacquet, Lluís, Renyé i de repetir i bé paio aquest cop si que el líder del grup, Carles Sarrat, ho ha fet bé.  Amb l’ajuda d’un «Àngel de la nit » em diu un estornell que ha vingut a xerrar amb mi al balcó. Quina tarda, tan bona, oi ! A tu no t’agrada cap jaç,  llevat del blues ? em demana. Quan el jaç és bo, el prenc i m’en delecto. Vols un bocí d’aquest Picolat, saborós ? li responc Si, de veritat, un guisat celestial :

Catalans

Encara no ho he vist, però es parla amb respecte d’una història gràfica (com deiem en temps més antics sinò plenament senyorials) co-realitzada per l'escriptor Josep Tolzà, amb pseudònim de Jep, i un dibuixant de premsa i de còmics conegut com Seb (si tres lettres s, e i b). Presenta la saga del poble català (personatges, fets i somnis) a través dels segles. S’en diu : Les Catalans, en francés, llengua, aquí, triada, tot i saber que no sempre s’ha parlat aquesta llengua entre l’Albera i la Corbera, i entorn del Canigó. La primera part de l'obra (que en comptarà per cert més d’una) « Galdric et les hommes de l’ancien temps » jà es troba als mostradors de les llibreries i algunes crítiques dels « Mai Contents » ja corren pels carrers.

Maillol

Qui no coneix l’Arístides Maillol que cessi de llegir-me. I ho fassi també qui suposa no conèixer prou bé el periodista i assagista Xavier Febrés. Barcelona, el Mediterrani, el Pirineu… i Perpinyà (fou un temps corresponsal a la capital del principat del diari L’Independant) han encautivat la seva pluma talentuosa. Febrés sempre ha manifestat per la Catalunya nord una passió mai desmentida tot i que no tothom s’hagi comportat amb ell tal com la seva persona feta de sensibilitat i d’obertura d’esprit o el seu geni sociològic s’ho mereixia. El seu darrer llibre parla precisament d’un dels seus fills més il.lustres l’escultor de Banyuls i, molt per damunt del gall de la parròquia de la Marenda que el va veure (i potser va batre campana) néixer, de la seva dimensió universal. Maillol no és pas un artista qualsevol Estudi biogràfic –gairebé guió per un biopic- també però sempre en altitud, trencant tòpics i forçant a noves mirades. L’autor s’ha documentat molt, i ben millor encara s’ha dedicat a una conversa silenciosa, íntima i constant amb l’obra, les formes representades nascudes del maridatge de l’ull, de la mà i de la màteria, per arrencar uns secrets del que anomana (completant el titol del llibre) « l’escultor carnal ». Secrets que no desvelarem deixant als  eventuals lectors tot el plaer de descobrir-los per ells mateixos. Clar, això no ho callarem, l’autor hi reflexiona sobre la dona, la bellesa, la sensualitat i també el diàleg tossut entre el paisatge i l'home, l’art i la vida o la vida i l’art. El llibre de Xavier Febrés és una aportació valuosa i iconogràficament ben encertada a una relectura greca de la monumentalitat de l’Arístides Maillol (1861-1944).

Xxx

Tortell de Nadal diu prou per avui.