Godoy & Òscar

Do you know Godoy+?

Ce ne fut pas un écrivain. Ce fut un courtisan and a minister. Mais ce ne fut pas non plus un de ces politiques (pourtant il fut grand en son temps, puissant et "Prince la Paix") dont l'histoire hispano-américaine et européenne a gardé un souvenir impérissable. Non...

But,

ell tanmateix ens ha deixat aquesta sentència per reflexionar-ni tard o més d'hora

"TARDE ES; PERO LA VERDAD Y LA RAZÓN NUNCA ENVEJECEN".

Pleine de sagesse, n'est-ce pas?

Please, repeat-me?

Si's plau, no ti fiquis!

+ Manuel Godoy (1767-1851)

 Envoyé par Lulu de la Porte Balaguer, à Elne

xxx

"Vosté, pinta molt bé, Òscar. Aquest paisatge d'hivern, quina neu tan regalada, més pura i fresca que la de debò, blanquíssima com la cabellera de la tia Martina. Si bellísima! I aquesta teulada? En tinc els ulls ebris, e imantats i el cor al diapasó.Vosté, Òscar, té l'art -haurà cursat classes d'acadèmia, segur, oï?- sí l'art d'expressar els moviments més imperceptibles d'aquestes lloses que s'esperen en aquest cantó noves bondats del cel. Com m'agrada, Òscar la seva pinzellada! Natural, evident, sensa cap violència. Un dia de festa major! Però, Mestre Òscar, digueu-me, vosté amb el talent que té, treball i do clar fan bona companyia, perquè no penjeu mai els vostres quadres a algun centre d'Art? Vosté jà s'ha passat els seixante anys, és hora, Mestre Òscar, de tustar a la porta de la glòria i de la història. Òscar qui, durant la meva xerradissa, seguia afegint aquí un toc rosat o suprimint allà un desiquilibri negret, sense mirar-me i aturar-se d'afinar la imatge posada damunt del llenç, igual una criatura que s'adorm dins del seu bressol, em contesta : Jo pinto, res més! No vull saber-ne res de la glòria i de la història. Jo pinto i em dic Òscar. No vull sortir el meu afer, el meu món del meu taller. No vull, tampoc, facilitar als autoproclamats crítics d'art de decidir si pertanyo a la categoria dels Nuls o a la categoria dels Mediocres. Cada individu que pinta es un geni i esdevé una Persona. Jo em dic Òscar. Òscar Aiguada! "Vaig sortir sense un piu ni una mueca del taller, renyit amb el  pintor a qui sols volia indicar el primer pas sobre el camí ral de la Fama.

Enviat pel Nin de l'Ernest de L'Hort Gran.

xxx

 "Qui pot negar-nous veure en l'escriptor des d'ara ben complit que té per nom Jaume Cabré la llavor catalana més encertada per a un proper Premi Nobel de Literatura. Jo confesso. Quants anys encara esperar aquesta cimera mondial?"

Enviat per Kiki Saltabardisses, Mas de la Tela d'Aranya.

xxx

"Si fossis una noia de sucre, segur, segur que no permetria al sol besar-te sobre el front, i tocar-te els genolls, si fossis una noia de sucre, segur, segur que t'arrencaria de les seves mans i et portaria, preciosa i olorosa, per a berenar, a l'ombra d'aquell plàtan gegant i discret, si fossis una noia de sucre segur, segur..."

Enviat per Marta i Clara, de la Fontana del Turó.

 XXX

Mandrosa, avui, la gentil sargantana no còrre pel rocam.

...

Tots els glòbols d'esperança no els infla qui s'en dóna l'aire.

...

La magrana fendida invita a dos actituts eròtiques, la primera, la del golut urbà, que se li llança a sobre i s'en empassa tot carn i pellot, la segona, de l'esteta paisà, qui, delicadament, s'atansa a ella i amb llavis humils, púdics i respectuosos la degusta grà rera grà, banyant la seva gola d'un suc suau i fresquet, escupint amb la gràcia d'un ballerí allò de palla, de pasta, d'escorça que sobra i fa nosa.

Enviat per Ell, Ella i Tu, del Parvulari "El Pardal",

xxx

"Tot per mi", "Tot per mi", "Tot per mi" -diu l'una. "Tot  ho tinc", "Tot ho tinc", "Tot ho tinc"- replica l'altra. Dos marellengües pentinant-se, cada una al seu balcó!

Enviat pel Pigre desencantat de l'Alt Ganganell.

xxx

L'espero, però prou sé que no vindrà. Un cop més, la mirada idiota, em tocarà veure el café sola, café de mitja, margant i fred. No l'entenc al Georges Clooney perquè no es fia en mi!

Enviat per Else What, S.D.F.

xxx

No obrís pas a la serp de l'angúnia, jo sé una intrèpida coloma que enllustra sa ploma i s'envola, cor batent, vers tu. Allunya el teu neguit amb tres copetes d'espera!

Enviat per Bonaventura d'Europa, magistrat a vígilies de jubilar-se, Carrer estret n° 7 del Somni, Albí.

xxx

Una part dels pensadors creu salvar-se la mesada al posar-se a la remolca dels qui, a punt i moment, tiren pedres i brosses dins de l'hort del progrés, enlloc de cercar i donar-li nous i més bons adobs.

Enviat pel Fabulista panxut de la placeta dels antics enganys, Coma del Baix.

xxx

Tots els camins, assegura un cèlebre adagi, menen a Roma, però arribat a Roma quina direcció em tocarà prendre?

Enviat per l'amic Pep Ca-Miner, pianista rodamón

xxx

Prou planys i requiems, visca la festa Major!

Enviat -segons el que se pot llegir sobre el fullet de paper de fumar- per Eiglou & Vassalo, del costat de la Provença.

xxx

Si, jo també, com tu, m'agradaria reflexionar, no hi arribo mai. No arribo a fixar-me en res. Ni papallona, ni rateta, ni segell...Se m'escapen quan els poso sobre la taula, amb la precaució que em vares recomanar dins la teva última carta. La rareta es posa a córrer com una histèrica, la papallona em fa piruetes sota el nas i s'en fuig, el segell es desencola i s'esborra per mofar-se de mi. Insisto per no mostrar-me vençut sense reprendre le combat, per guanyar s'ha de persistir. M'agradaria reflexionar, no hi arribo mai. L'altra dia, per exemple, havia agafat un granota, una senzilla granoteta d'Argelès de la Marenda. Em fa un ullet complaent, la crec obeient, i em dic content, aquesta vegada podré passar amb ella el bon ratet que cal per reflexionar com cal, contemplar tot el bé i el mal. I bé, patatràs! la granoteta m'ha fotut, i salta que saltaras, fins a tirar-se del tot fora del full de paper estès damunt taula deixant-hi l'empremta  del seu pas, saltà i botà com si li haguessin crescut aletes, i clar, al cap i a la fí es trobà dessota la taula. De primer, el meu orgull m'obligà a buscar-la sota la taula, però no s'hi trobava més, de segon la meva dignitat m'obligà a aixecar el cap. Vaig triar la meva dignitat. Ni una granoteta! Et dones compte de la vergonya que vaig tenir, i ara, per cert que m'entens si et dic reflexioni qui vulgui, jo em jubilo. No arribo a fixar-me en res. Tot intent, em falla.

Enviat per l'Imitador, voral del Riu Tetis.

XXX

Ens hem d'avesar a tot i acceptar que, durant el quart d'hora d'emissió televisiva, el drac panxut i fulminant ens llanci milers de flors i bombons per desitjar-nos uns bons però falsos matins primeverencs.

Enviat per Alfonset,  un admirador de Titus Maccius Plautus que descansa als Banys d'Arles, de fa quatre dies i tres nits.

xxx

"Quin mirall lluminós, que la teva mirada, quan l'aculls i que la meva imatge s'esquiva".

Enviat per Fru-Fru, pseudónim que ben poc dissimula la cara (o la creu) de l'autor.

xxx

Us escric per què la vostra via em pareix molt divertida i que, amb el seu permís, voldria contribuir-hi, o ben húmilment, un gra de civada per ci, un gra d'arròs per llà, (el gra de sorra el deixo als grans poetes) no reclamo molta voluminosa aportació, només cantar, amb la meva veu baixeta, la meva solfa i trobar-me amb vosaltres, sí de recules, o a la cua de vosaltres, perquè vosaltres aneu endavant, al davant trencant rotundament amb l'ètica del regrés...

Enviat per Assenyat II, Reialme restaurat dels Nicis. Sols ens ha arribat un bocinet de la seva carta...ens hauran robat, informàticament,  la resta de la redacció del senyor Assenyat II.

xxx

Sí que la coneixen la cançó i se la repeteixen, incansablement, als balcons catòdics i reticulars, pescant l'un o l'altre de nosaltres. En nom d' una altra Europa, amb mala llet ideològica i mentides econòmiques, s'asfixia, arrastra i mata la que tenim i que, amb prou feines, uns quants utopistes però herois posaren dempeus i que, amb molta feina i suor d'obstinació uns altres herois però ells ja més pragmàtics han fet progressar fins a nosaltres, els fills grans i nets dels primers creients en una unió de pobles contra un retorn de les guerres nacionalistes i a favor del millorament econòmic, social i cultural de la pau. Sí que la coneixen la cançó i se la repeteixen, incansablement. Vina amb nosaltres a la coral, preparem el concert de l'any qui vè? Qui, dius, qui vè, l'any vinent?

Enviat per Gaspar Gorg, lletrista de melodies populars, i esquiador a Eina.

xxx