Tu no ho saps

"Tu no ho saps,

però somio, insensat

dins del blau estelat

dels teus ulls

Tu no ho saps,

em faig escafandrista

i m'endiso, m'endinso,

enamorat atrevit

Tu nos ho saps

el teu cos és el meu món ,

conquerir-lo és ma dèria

del meu desembre

Tu no ho saps

m'endinso i t'admiro

visir de ta bellesa,

tu, poderosa, no ho saps,

tu, imant dels meus dies

socarrats, no ho saps,

i m'endiso i  et visito

amb fressa somnànbulica

Tinc fam del teu blau celístial

Tinc set de les set meravelles

que l'aire hi escampa,

però, condormida, no respons.

Tu no ho sa ps

però sols voldria,

al teu cor posar el meu tron,

per contemplar el teu cos apetible.

Tu no ho saps,

tots els rampells que'm remouen,

i aquell res que m'embarra

l'accés al guany final

Tu no ho saps,

però de tant somiar

dins del blau estelat

dels teus ulls, m'he perdut

Ja no puc imaginar-te

no m'endinso més

i retorno, encongit,

al seti de la realitat.

Adéu escafandrista!

Adéu aigües ficticis!

Adéu ignotes meravelles!

Adéu glever displiscent!

Jo ja sé i tu no saps."

Adrià Xaval-Antic,

fragment de "Un ramat sense ovelles"

xxx

xxx