La senyora A.

"La senyora A. al veure que el seu gat, sense permís, se li enduïa el tros de llonganissa que s'il.lusionava fer torrar pel seu Víctor estimat, és va posar furiosa i en va perdre el davantal, espoliada i alhora humiliada. La colera retrunyí per tota la cuina. Fins i tot s'enfilà, a través l'enfustat de la porta, rodolant pels graons de l'escala fins al carrer, on s’afegeix a uns retrucs que havien saltat per la finestra que estava oberta i que la senyora A., amb una estràtegia clarament militar - l’accoralement de l’enemic- venia de tancar. El gat, un gat d’une certa edat, de pèl negre amb un estret collaret blanc i amb la llonganissa balancejant-se a la boca, el tenia, pensava la senyora A., acorralat. Li seria fàcil, va pensar la senyora A., prendre-li el tros de llonganissa, al qual potser en aquest mateix moment d’aquest dimecres, somiava Víctor, tot i triar papers de primera importància al seu despatxet, allà al barri nord de la ciutat. La finestra closa, la porta sense eixida gatonera, i cap amagatall visible, de carteró o de roba, on el gat es tiraria per protegir la seva presa. La senyora A. estava segura de guanyar la partida. Que faria el gat ? No era pas d’aquells que se les deixen comptar  ?"

 (Seguirà belleu, qui sap, potser, poder...)

Albert Rector, empresari desganat.