Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Met Barran
27 septembre 2014

La senyora A. 13

La senyora A.- que mai s'havia pensat participar al joc olímpic de la conquesta d'un tros de llonganissa- veia la seva destresa s'afluixar i els seus tirs fallar. Cada cop que abatia la seva arma, el felí mercès a la seva ingeniositat s'esquiva, es salvava. Quan queia el cop amb la determinació de li prendfre et pèl i de matxucar-li la seva integritat costellera en desviava, d'un petit bot a l'esquerra o d'un gran bot a la dreta, l’impacte. Quin bell guerrer aquest gat! (gat sine nomine, ho torno a precisar, que es deu a qui recollí la historieta que la contà al qui, d'ençà d'un temps -avorrit diran alguns, -carregat, potser, de suspense notaran d'altres, us l’està narrant per què li ha tocat fer-ho, per què es sent lligat com si fos per un pacte a aquell senyoret que recollí la historieta i me la dispositat a cau d'orella assegurant-se de què si, un dia, la portavi a l'escrit no la lesionaria amb excès)  Quin gat guerrer! Sí, un gat que la senyora A. repugnava admirar. La seva malifeta no tenia perdó. Tacó, sí! Perdó, no! Aquest gat, pensaran dos o tres lectors més sensibles que'ls demés s’hauria guanyat sense molta pena el trosset de pà quotidià fent d'acrobàta fenomenal, dins un megacirc amb tres pistes, com el circ del senyor Bouglione, que la senyora A i l’estimat tan estimat Víctor havien vist separadament poc de temps abans de fer parella i, la reciprocitat dels sentiments verificada, de casar-se? El gat entrarà dins la família uns deu anys després.  El gat, per tant que la senyora A. li busquès raons directes  i raons indirectes, totes ben legítimes per intentar tornar a fer-se ama de casa i del tros de llonganissa pel seu estimat, tan estimat Víctor, no es deixava enraonar, no volia emprendre cap diàleg intel.lectual amb ella sobre la poètica de les urpes, se'n escapava amb noves acrobàcies, en repussava Pfft! Pfft! Pftt! l’argumentació, però no podia resoldre’se a acobardir-se davant la ràbia destructora de la senyora A. i sotmetre's a l’impietat la seva enemiga, una ateua ridícula al córrer com es veia per un tros de llonganissa, que se li havia subtilitzat de la planxa, on cada dimecres, segons un ceremonial sacra, la posava amb delicadesa per torrar-la i treure'la, després, ben torradeta sense -li en sabria com de costum greu- ni una sospita de carbó pel seu estimat, tan estimat Víctor.  A, ell també, li agradava menjar carn de bona canrisseria i no només satisfer-se amb la teca química que se li imposava. Ell, també, hi tenia dret, caram!, igual qualsevol petit-burgés estandard de l’immoble, al tros de llonganissa. La causa, la senyora A. la tenia, en aquell precis instant, perduda. El gat no concedirà ni un gram de llonganissa a aquesta fúria humana que li exigia que li restituis la globalitat del tros. Li feia doncs front, com si la guerra acabés de declarar-se (lo que és el cas) amb crits i patacs, l'estat de la cuina mostrava que se sumaven ja uns quantes batalles. Cosa que la senyora A. amb la seva precipitació per a recuperar el que li semblava seu, no podia ni albirar ni intuïr, és que la guerra serà llarga: el gat es sabia mogut per l’odi retrobat d’un gat fagí amb parentesc de hiena. 

(Seguira belleu, qui sap, potser, poder...)

Albert Rector, empresari cansat

Com tothom se'n ha donat compte, el text de la senyora A. és un text que busca un escriptor. Surt el carrer, així mal vestit, espellotit fins i tot, en vistes que un escriptor el remarqui no pas per donar-li les gràcies, sinó per corrigir-lo, com s'ho mereix: plantofada, galtada, cugotada, clatellada, etc...No és té dret a malmetre llengua, dona , gat i...hipotètics lectors.

xxx

Publicité
Publicité
Commentaires
P
Se n'ha adonat/se n'és envisat i no pas "se'n ha *donat compte"
Répondre
Met Barran
Publicité
Archives
Publicité