L'instant poètic

Cadascú de nosaltres,

cerca un instant

poètic protector

i el taulell

on fa parada.

Molts el creuem,

o topen contra,

sense saber

què és ell,

amb corbata

o espitrellat,

no tots els dies

són feiners.

Tanmateix de nosaltres

alguns

(són els fills

de la bona fada)

al primer esguard,

l'indentifiquen

i li allarguen la mà;

però, èfimer

com neu batuda

pel sol,

és fón, se'n va.

L'instant poètic

no té paciència!

Tot just

unes poques mans,

amb més anells

que nervis,

agraciades,

n'han salvat

els granets

daurats

i arpats

per resistir

el dubte

 el temor

i la por

d'uns dies més muts,

encara.

Cerquem

l'instant poètic!

Patric Carrer i Gran

xxx