"Quin desgall!"

Ja feia un bon moment que escrivia i esborrava, posava quatre ratlles i les estripava, agafava un nou full, n'alternava el color, però debades, res no li sortia, res que trobés grat i gràcia a la seva apreciació...i la paperera anava omplint-se."Quin desgall !", es deia a si mateix, reprenent una expressió de la seva mare. No és pas que no hagués cursat estudis de bon nivell, no és pas que no disposés d'un ric vocabulari, o que ignorés cap de les lleis de la sintàxia, ni tampoc que li faltés tinta al tinter o plomes de recanvi: les primeres coses que verificava asseient-se al seu despatx. Res no li sortia. Buit, sec. I ja podia cantar el sol per la finestreta! Ja es podia prémer els llavis, fent ganyes amables a l'esperit del lloc -com li havia ensenyat una amigueta bruixa de la seva mare-, cap vocable en queia per mudar-se, instantàniament, en un mot digne de frase pulcre, digne d'un manuscrit honest (el temps de les màquines no s'havia encara arrelat), digne de bella impremta , digne de bona llibreria, digne de milers de lectors. Ja tornava a estripar un full, no pas un full, a la veritat una bonica desena de fulls, mascarats, arrugats, inútils, mala carn destinada a la paperera. La paperera ("quin desgall"!), en la qual ara amb un puny determinat enfonsa uns assaigs fracassats per mor que d'altres assaigs, futurs -i no s'hi hauria d'esperar massa temps per aquest futur concret- hi trobessin cau i alberga, abans que la desfeta de la voluntat d'escriptura, rebentés la tolerància de la paperera i que aquesta, farta de totes les deixalles d'un escriptor fallat, rebutgés les seves últimes novetats i, sense manies, les vomités als seus peus, bocins d'una molt estranya catifa. Res no li sortia, no. Cap i dits, infecunds .Folis erms. S'escoltà el pols (estrenyent en aquell indret precís del braç on el pols parla el més clar sinó català), mira al seu entorn, no hi veu la seva mare, per una finestreta el sol s'acomiada, sembla -ho havia semblat uns cèntims de segon- però no ho ha sigut- que vol aixecar-se, només s'ha acomodat més bé a la cadira, la seva esquena oferta al respatller, torna a agafar la ploma, contempla el tinter (de vidre vert, però groller), un badallet se li escapa, un badall més gros el segueix, i un tercer es dibuixa... Com si, nostre senyor, tingués ben consciència què la son el guanya, es sacseja ara, com un jove poltre, el cap i, aleshores, només aleshores, els ulls de nou ben calats en els orbs, entreveu que si, del seu reiterat combat amb la pàgina blanca, no li surt res, és... perquè...s'esperava... una volada de coloms o de graules i què els esperats coloms, o les esperades graules, altre cop, no han respot present.e.s a la seva cita virtual, és...perquè... no s'ha plantejat un camp per a llaurar, una via per a obrir, una problemàtica per a solucionar, una dona per a conquerir o una vida per a inventar. Agafa, amb l'ull lluent del nou il·luminat, un full de paper (i, de fulls de paper, no li'n falten, en té -com sol dir la gent del seu país- "pels descosits"), mulla la ploma en el tinter, la veu que s'esgota (ara, segur, serà tot un ramallet de gotes, i de les bones!) i d'un buf d'alè remunta el floquet de cabells que li fa pessigolletes visitant-li al front... i a la feina. Endavant! Mi t'ací el camp llaurat, mi t'ací la via oberta, mi t'ací la problemàtica solucionada, mi t'ací la dona conquerida, mi t'ací la vida contada, mi t'ací el llibre venut, mi t'ací l'autor premiat. Èxit total. Es veu el seu retrat -contentíssim, el pillo- per tot arreu, i tota la seva família amb cara de pasqües, llevat del cunyat l'esquerrot, el d'esquerre, que no arriba a païr el triomf del seu parent.  Punt final!  Però aquesta fi... sóc jo, fent paper de lector generós, que us l'invento, car m'agrada ficar-me en moltes coses, sobretot en veure que un germà de tinta que té tantes dificultats a portar a cap (acabeu, no, de comprovar-ho?) els entestaments del seu orgull grafomàniac, em llanço i... us agradi o no el salvo del deshonor. Jo no sÓc indiferent, jo no sÓc dur, jo no sÓc inhumà.

Guillem  Bellprat

xxx