"No fallarem"

Ens heu volgut

separar

i prohibir-nos

la retrobada

perÒ, que no ho veieu

aqui encara estem

Ens heu volgut

allunyar

dispersar

esborrar

perÒ estem aquí

sí, encara aquí

Ens heu volgut

disminuir

Ens heu volgut

diluir

Ens heu volgut

estimbar en el no res

perÒ mireu,

aquí estem,

sí, encara, aquí

estem

Ens heu volgut

negar

perqué els demés

ens ignorin

i el nom i el record

perÒ, els ulls irosos,

ens veieu

al davant vostre

sí, encara, estem aquí.

Ens heu volgut

substituir,

perÒ estem aquí

sí, encara, aquí,

estem.

Ens hauriu volgut

canviats,

assimilats,

oblidats,

inexistents,

perÒ, no dubtin,

sem tots nosaltres,

els menuts,

els que destinavo al suplici,

presents,

aquí, existents,

drets, obstinats,

vius abrils

amb noves gemmes

sobre les branques,

i noves flors

enmig dels fullatges.

No fallarem,

tenim saba nova,

Enteneu,

els qui haguéssiu volgut

foragitar-nos?

Aquí estem, sí, encara,

aquí estem.

Que no ens veieu?

Que no ens veieu?

Assenyats,

Determinats,

Ofensius,

fem front.

No ens estancareu pas

les aigües de les nostres fonts.

El nostre nom?

Aquell que us inspira l'odi per voler-li la mort.

Quants som?

Poc ens importa el nombre.

La nostra senyera?

Una rosella, i prou.

Albert, l'amic dels canyers del Rard

xxx