Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Met Barran
12 mai 2015

Silenci de carnisser

NOVES DITES DEL PARE PAU

Algunes històries tenen mandra per a buscar-se un autor, neguitoses de veure's traïdes, tallades, condemnades abans que se les vegi sobre un full de paper.

S'ha d'ésser més d'una persona per mantenir la nostra memòria viva. Una sola, nolens volens, o la sublimitza o la fossilitza.

Una llesca de pà fregada amb all si mai n'has embalsamat la teva boca com pots dir-me "no en vull"?

Si un dimoni tusta a la teva finestra, demana-li el seu nom i, sols quan te l'haurà dit, deixa'l passar. No acceptis mai a casa teva un dimoni que ignora el seu nom o que te l'oculta.

Jo no li volia dir que s'equivocava, però de manifest s'equivocava: el seu adversari no te ia cap pel als ous i la seva recerca resultaria, i clar va resultar,  nul.la.

Els seus llavis esculpiren amb la delicadesa d'un antic budafor de vidre unes senzilles paraules: "T'estimi."

Tirar endavant. Sí, però si hom sap perquè i fins a on. I si no se m'obliga a córrer amb els esclops del rebesavi. Tirem doncs endavant. El camp dels cireres no és massa lluny i tots els arbres es posen, ens diu Magdalena, de més en més vermells.

L'home inventà la musica perquè al cap d'uns quants mil.lennis no suportà més el seu sorrollós silenci de carnisser.

El galet de riu i el galet de platja no s'avenen sempre molt bé. El galet de riu té la nostàlgia de la font montanyola, i el galet de platja el sol de trente estius repetitius li en ha fet perdre tot record.

Un ja tenia el melic auto-coronat i l'altre el tenia en instància d'aguantar-li la tiara. Un tercer, més interessat que no pas intrigat, s'acostà .

La parla brava no té necessitat d'eufemismes diplomàtics. Clava les seves paraules, sense emmelar-ne ni una.

Si un tal Sigmund Freud va parlar de la figura del Pare amb bastant de pertinència s'oblidà, tanmateix, de distingir dos sots-figures que són, la del pare que porta tirants per aguantar-se els pantalons i la del pare que els aguanta amb una corretja (els tirants i la corretja sortint, clar, de la mateixa botigueta d'últimes modes), una distincció cabdal que l'hagués forçat a matitzar la seva interpretació general d'aquesta seva figura del Pare.

Fas, una garrotada. No fas, una garrotada. I si t'agrada, de garrotada en garrotada, vas passant el temps.

No et deixis eixordar pels tabals ideològics que pujen.

Mitjons bessons, quan en perds l'un, l'altre se plany i repotega si pot.

Què us penseu que no ho sé que el nostre món no és pas un tip de riure? Ben poca força tinc per ablanir-lo.

Si es suma més commemoracions que creacions dubtar del demà del seu país no és gens licenciós.

I per acabar quatre versos de l'indispensable Ausiàs March

"O gent del món!    Obriu los hulls per veure

com no és ver    lo que veritat sembla,

e que honors,    la glòria o ffama,

per les virtuts    per null temps s'atengeren."

xxx

 

 

 

 

 

 

Publicité
Publicité
Commentaires
Met Barran
Publicité
Archives
Publicité