"Les TRES B." i cosetes més

M'han demanat un retrat. De retrats mai se m'ha ocorregut fer-ne. Ni desig ni tècnica per complir aquesta demanda. He cercat dins del maletí de les meves lectures escollides si, per cas, no en trobaria un que podria salvar-me del repte al qual em confrontava i de la vergonya de no haver-lo dominat. La meva resposta fou la següent:

"Es aytal com vos dirai

El ha de golla un palm o mais,

E a las dens grans comme verre,

Fort er duras come ferre,

E  a las narras ben fendudas,

e las aurelhas ben pochudas.

E es ben negre veramen,

E ferejos a tota gent.

El ha de barba mieya brassa

E ten al col una gran maza."

Us diré, puix que la moral vol que un lladre s'alleuja la consciència dient la veritat, que els versos que veniu de llegir, amb el mateix plaer pensaré que jo els hi he apuntat febrilment i precisament, ja tenen molts anys i remuntarien a mitjans del segle catorzè. No tenen autor, vull dir que se n'ignora nom i cognom. Però se sap que pertanyen a un llibre ben conegut i ben estudiat pels medievalistes s'anomena Blandin de Cornualhla.

xxx

En una d'aquestes cosetes de fast-cultura coneguda com a "quizz" que se m'ha posat a mà m'ha agradat molt la pregunta qui, a parer teu, és el més gran dels caricaturistes francesos i pots recordar-ne un puixant dibuix. Espontàniament, el meu llapis ha notat "CHAVAL", afegint una descripció del dibuix que representa un homenet, sol solet, dempeus, amb una llàgrima que l'hi està caient l'ull dret (esquerre per qui se'l mira) amb aquesta llegenda al peu de l'escena: (tradueixo) "Cretí commogut per un himne nacional". Penso, però aquesta pregunta no la trobo en el "quizz", a la llibertat d'expressió dels anys setanta.

xxx

« El mar immens de ta sang i la meva .

La gota que és nostra i la sang de tothom »

Aquest vers de Jordi Pere Cerdà (1920-2011) , bon amic Gabriel, que has vist grabat a la paret del teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà, amb altres versos de poetes d'arreu del mon  i del temps, es tret del poema "Ella". Magnific poema que m'autoritzo a citar integralment, manllevant-lo a la recent i bellisima edicio de "Poesia completa", a cura de Marie Grau per El Far Viena (Barcelona, 2013)

Ha aarribat el mar fins al pas de la poera.

                                                          El mar estès on

augua i sol barregen els ulls.

                                        El mar inmens de ta sang i la meva.

La gota que és nostra i la sang de tothom.

                                                             I nós que sem

gota i gota lligats a la gran marea que ens porta. Nós vigilants

tremolosos a eixida de la nit. Caminants

                                                          d'un desert

de canyes i sorrals. Vigilants

                                        tremolosos del canyissar

crucificat de nostra nit, hem besat aquei mar

                                                                de genolls,

piadosos, amb el llavi cremat,

                                          obert,

                                                    tens

                                                            a la meravellosa

ruixada.

Mar que iodes i sal enclouen d'un etern passat

                                                                   i de l'avenir.

Mar gràvid de tots els silencis passats, de tots els crims, com

del perdons. Pacient mar que tots els minuts vas portant.

Guaitàvem en ton si

                              de tot el peix que et va poblant

l'estremiment de les ales obertes fent pujar a la copa

el fremiment dels nervis dins la llum.

                                                              I jo i tu,

                                                                          portes

esbatanades,

                   el cor de bat a bat com una gran porxada buida

que capta el gra.

                         Tu i jo

                                   immòbils, de tanta espera;

                                                                          la mata

de l'esperança crescuda dibs el moll dels ossos. Tu i jo

immobils, el cor senceer fet una mata, d'esperança hem florit

tots els dies i les nits d'aquest mon en veure't cap a cap de la nostra abraçada.

(Desembre 1962) 

Nota: El cantant Manel Lluis va musicar, interpretar i grabar el poema "Ella", l'any 1969. Un somptuós treball de música i de veu del qual hom pot gaudir escolant lo a YouTube, on "Ella " dona cita d'ençà del 17/04/2011. També, s'hi pot escolaltar d'aquelle mateix interprèt i del mateix poeta: "Oh Mon, Els Mossos del mas Rondola, Entremig totes les terres, Ariadna , El rei de Vedrinyans.

xxx

Un rumor persistent propaga que, aquesta tardor, a la Catalunya nord, hom assistirà a un rebrot de bruixeria i que es veuran bruixes que es pentinen no pas per perjudicar-nos sinó, amb bona lluna, per a divertir-nos. El rumor deixa entendre bastant clarament que és un grup de teatre, format a la tardor del proppassat any 2014 que s'ha plantejat aquest exercí de bruixeria (ni un Jules Michelet, ni un Julio Caro Baroja o un Joan Soler i Amigó). Exercí creïble? Ja veurem. Afinem. No es tractarà pas d'agricultura, sinó de cultura, d'art, de teatre. Afinem un xic més, ja que el rumor s'expandeix per la capital, les comarques, els vilatges i poblets. Afinem, el grup, actualment en tràmits de velada bruixeria, s'anomena "Les Tres B." i treballa a un espectacle senzillament batejat "Les bruixes se pentinen". Caram, caram! El rumor ja té l'escombra per envolar-se. Mes qui són, aquestes tres B. Ho direm tot, però sense descloure la flor d'una creació col·lectiva. La primera B. és Maïté Barcons, professora de català, escriptora, estudiosa en bruixeria (ben entès, que si!). La segona B. és Maria Barcons, cosina de la primera, i també professora de català, actora membre d'una Brigada d'Intervenció Poètica que participà en l'èxit popular de "Cremat l'home", adaptació d'improperis de Joan Pau Giné (1947-1993), originari com ella de Bages dels Aspres. I la tercera B. qui serà? La Mònica Bellsolà, coneguda en el món de la cultura rossellonesa, d'expressió francesa com d'expressió catalana, actora i directora. Ella va dirigir  fa dos anys "Cremat l'home". Moltes coses, al decurs dels anys, l'han associat a la feina de sa germana, la cantant Gisela Bellsolà, i al comediant Michel Picod ("Théâtre de la Corneille"), amb qui comparteix la vida. Ja les teniu, aquí, desvelades, "Les Tres B." El text, ens ha confessat una B., està acabat, ben parat, el projecte, ja no és del tot un rumor fràgil, avança, mes queda per a construir el muntatge escènic i el joc dels actors. Esperem que passin setmanes i un parell o tres de mesos...Un espectacle de bruixeria en llengua catalana, a la tardor en un país on les Bruixes tenen seu i festa anyal, a Tresserres, i on "Halloween" guanya prosèlits, no és res d'estrany i serà benvingut.

xxx

A poc a poc, sense pressa, ja farem cap, diu la tortuga al seu company de viatge. Que corrin els qui pensen tenir bones cames.

xxx

Se'm confirma a l'instant i ho dono a conèixer a qui voldrà aprofitar-se'n que l'Auditori de Girona programa pel 21 de novembre d'aquest any 2015 un homenatge a dos cantants d'expressió catalana, ambdós desapareguts. L'un Joan Pau Giné, fill de Bages, i emblemàtic rossellonès, l'altre Ovidi Montllor, fill d'Alcoi, i emblemàtic valència. Dos cantants d'afició i militants de la llengua, Joan Pau es guanyà la vida fent de pagès, de mestre i de sofròleg. Ovidi actuant pel cinema i les televisions. Aquest homenatge veurà succeir-se a l'Auditori Pascal Comelade, Pere Figueres, Carles Dénia, Marta Elka, Dídac Rocher, VerdCel. Un cartell dels més atractius, no.

xxx