"Cap a l'obsequi"

Si,

amb permís de primavera,

d'un toc d'amor

us podia

parlar...

amb paraules ingenues

ho faria,

i amb sons alegres

teixiria aquest cant.

Si,

d'amor

us podia

parlar,

amb el permís de

vostra senyoria...

amb mil flors

germinades

en el més profund

del meu pit

(calaix dels somnis aromàtics

més embriagadors)

i que guardo,

encongides,

darrera

la porta dels meus llavis,

us obsequiaría,

aquesta primavera,

vós, Ma Senyoria.

xxx