Li repugnava tot cant coral

Tots em diuen
el que'm tocaria
fer.
Tots em deien
el que havia
de fer,
sense hesitació.
I una banda
m'empenyia cap a
l'això
i una altra
m'empenyia cap a
l'allò,
i jo,
espatlles quietes,
peus
afermats al sol,
no vacil·lava:
dret,
igual un pilar
de catedral.
Inflexible
a tots vents.

Tots,
amb raons clares
però inverses,
volien
que'm negués,
que m'ajuntés a ells.
que'ls hi semblés.
Quants indigents!
No sabien,
cervells secs
intuicions cegues
cors absents,

somnis buits,
que ell no buscava
cap autopista de la mel,
que a ell ,

fill del pollacre

i de l'aigua viva,

no el preocupava
matricular-se
a cap eixam
de l'això
o de l'al lò
a ell, si,

li repugnava
 tot cant coral,

sigui per l'ou,

sigui per la campana.

....