Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Met Barran
1 août 2016

"Provisoris llogaters"

"No en puc més. Atles va descarregar-se l'immens i feixuc fardell que se
l'havia condemnat a portar sempre mes. LLavors, Girant-se vers el mar, alliberat,
i el pit curull de iode regenerador, Atles es metamorfosa en gavina. 
Atalaia l'horitzó. Serè li sembla i serè emprèn el seu viatge. Un vent
dispersa sobre l'areny les darreres pelleringues del fardell rebentat en
caure a terra."

xxx

No és pas el color de la corbata qui tens al coll, ni el preu del calçat que portes als peus que fan de tu un autèntic contrarevolucionari, és el teu incansable niet a tota mena de diàleg

xxx

Conec riures que enlletgeixen més els rostres que no pas plors,

xxx

Miliards d'homes ignoren la llengua que estàs escrivint, com explicar-les-hi les tres belleses (ben seves) que embalsamen el teu cor.

xxx

Quan se m'apropa un amic de prima joventut faig com aquell que no el veu, segueixo endavant, no responc a cap interpel·lació, ni sé quin és el meu nom. No vull sentir-lo com en aquell remot temps de la joventut demanar-me tres duros -si, dic duros, perquè en aquell temps remot no es parlava d'euros i que de francs en teníem ben poquets, tant jo com ell.- tres duros, donem tres duros.

xxx

Qui no ha conegut, guerra, pot sentir un menester de bombardeig?

xxx

Qui ha conegut la pau, pot acomiadar-se sense penediment?

xxx

Qui ha conegut l'exodi, pot no tenir record de la caminada?

xxx

Qui no ha conegut l'exili, de què parla amb paraules abruptes?

xxx

Per damunt dels campanars i dels minarets, per damunt de les campanes i dels muetzins, volen  ocells de seny i de bonaventura. (Cita atea).

xxx

Obrer de l'aproximatiu, descriure l'impossible no sé fer-ho. S'ha de tenir per complir una feina com aquesta, la força d'un Prometeu i el talent d'un Proust, d'un Aristòtil i d'un Einstein. Obrer de l'aproximatiu em fixo en el possible, i el veig coix, borni i manc.

xxx

Fals faquir temo el moment en què se'm demanarà d'allargar-me sobre llit que, amb tota la tendresa de l'hospitalitat asiàtica, acaben de cobrir amb mil i més puntes ben afuades.

xxx

Arxivant, com ho faig cada dos per tres, els més fantasmes, em demano que n "he pogut fer dels més lleugers, dels més eteris, en quin cau hauran trobat empar.

xxx

Desproveït d'un esguard submarí m'ha tocat vigilar només la superfície dels estanys i és d'aquesta manera com vaig sorprendre el gran Joan Miro manllevant-hi un estrany mosquit per figurar-lo en la seva pintura.

xxx

De què serveix esperar? Es passa-temps vulgar, trivial, multitudinari. L'aristòcrata, ell, no espera, ell somia. I el burgès tampoc espera ni somia, apassionant que és per les especulacions borsàries.

xxx

Arribat a l'edat que alguns pensen madura, En Daniel que havia conegut com a individu molt seriós, auster, preocupat i franciscà, mai no m'havia negat pertànyer a aquesta orde, que inspirava cada un dels seus passos mai, cada un dels seus gestos mai bruscs, cada una de les seves paraules, ben poquets i molt netes, esdevingué, sense cap explicació coneguda, un epicúria dels més entusiastes i llaminers. Estranyant-me del nou Daniel que se'm presentava al davant i per obtenir-li al mínim un gram de la seva conversió, el burxava amb preguntes i ell, tes com el cavaller i mariscal Jofre sobre la seva estàtua de Ribesaltes, invariablement el contestava en llati (llengua que no havia mamat per cap broc) "Carpe Diem" i em deixava espavilar entre curiositat i perplexitat.

xxx

Es batien per donar un nom a la casa, alguns deien "nostra casa" i alguns altres més intel·lectualitzats "casa nostra", l'un deia vet''ací el nom que li cal, un altre, no aquest li convé més bé, un tercer ni l'un ni l'altre en tinc un de força més bonic i un quarter (o possible carter d'un ministeri) llançà posem-li un de ben inèdit, de totalment inaudit, Si es batien i sobrepujaven! Fins on sobrepujarien? Qui contrarestaria aquesta pugna verbal? Batre's d'acord amb noms, renoms i renecs si menester (la democràcia també s'anomena tolerància) però amb les mans dintre de les butxaques. Passà un cinquè personatge (emmascarat com per carnestoltes) que els hi llançà "debateu si voleu però no oblideu que no sou els propietaris de la casa sinó sols uns provisoris llogaters.

xxx

"Extreure de la complexitat les agulles que ens posen cecs al davant d'ella."

xxx

Torcent les meves paradoxes tinc ben present en el record imatges de la
mare torcent ella també però al rentador del poble la roba de casa, amb
la força, la gràcia i la netedat que no aconseguiré mai. La paradoxa
sempre em surt tacada.

xxx

Publicité
Publicité
Commentaires
Met Barran
Publicité
Archives
Publicité