"armari casolà"

Qui no s'espera a ningú, ningú pot decebre-lo.

Vorejar els timbaus amb prou equilibri per no tombar-hi.

l que no té sentit avui potser no en tindrà mai...i què?

Fes-ho curt sinó ens obligaràs a retallar-te i a posar-te confús.

La seva part més bella, amorós mandrós, és la que no has encara tocat.

Un llibre se l'ha de rellegir no pas per l'entendre millor sinó pel sàller de la solitud d'un prestatge públic o d'un armari casolà.

La pràctica del comunicat de premsa és un indicador patent de la poca  confiança feta a la neutralitat d'un periodista de roda de premsa.

Ramon és un enginyer agronòmic que, si l'he ben entès, ha reeixit per fi
a transposar el gust de la poma al plàtan i el gust de plàtan a la poma
sense alterar-ne la forma volumètrica. M'ha dit que tastaria amb mi i
dos ajudants seus, en petit comitè,  l'intercanvi i m'ha implorat que de
moment no esventi el seu invent.

La deu subterrània del plor no s'autentifica a la llàgrima dels ulls.

xxx

L'anonimat, li va contestar, és una massa llarga hibernació.

S'estranyava de no pertànyer a la flor i nata del barri torçat, i ho
feia saber amb molts crits i gesticulacions, quan tres alienistes que es
preparen a entrar a l'hospital "Rovell de l'Ou", s'aturaren intrigats
per aquest senyor esvalotat exclòs de l'"élite"
i reconegueren en ell un antic condeixeble d'universitat, li van
recordar els estudis comuns i el van invitar, amb les gentileses i les
cerimònies inevitables, a entrar al "Rovell de L'ou" amb ells.

No dubtis  també tens el teu filisteu.

"Si em trobes bé, vota per mi. No et preocupis de cap de les meves
idees. Portem al poder, si em trobes bé: ben vestit, ben pentinant, fent
bona cara. No et preocupis; no t'oblidaré." (Rucada).

En el domini de l'art es veu dues categories, l'una d'autors productors
d'obres en quantitat mínima i una altra productors de moltes d'obres,
entre els criteris que explicarien aquesta desigual productivitat un
d'ells el qual sempre s'ha posat de banda (com si fos inepte o
vergonyós). Els autors fecunds són aquells a qui sempre se'ls hi escapa
un quelcom del qual es donen compta un cop l'obra publicada i es veuen
punxats a buscar i atrapar l'escapat, i aquesta perseguida de l'escapat
pot xifrar-se en moltes obres, ben o mal venudes. Els autors menys
fecunds, malthusians com es podia dir en altres temps, sembla, opinarem,
que la perseguida de l'escapat no els hi ha costat tant o, qui sap, que
se n'han cansat de buscar-lo, amb títols mal o ben impresos.

El pollí no tira ni d'un pollet ni d'un pollastre, menys encar d'un pollancre.