"passatgers, bon dia"

Aquest llorer no ha florit per cenyir el teu front.

Més anirem llum i més feina tindrem per contar-ho.

Escriure breu tira al parlar d'un xot, per qui sap almenys que és un xot.

Cada vegada que aixecava la veu, se li veien les seves tres dents postisses.

A les seves primeres notes, un saxo se'm regira la pell i no veig perquè protegir-me.

Anys i anys a rascar, cada dia i també força nits, i res de canviat, de
més net, de més nou. Demà.. potser pararé de plantar-me al davant de la
meva paret escrostonada.

Quitllar-se una muntanya a l'espatlla és molt menys difícil, dur e improbable que de hi quitllar un oceà o sigui un sol dels rius que s'hi aboquen..

Entre el benvingut i el benvolgut, quants metres de profunditat té el fossar afectiu?

Si l'un et diu quan penso al camí de les colobres em poso melancòlic i un altre et diu a mi és el camí de negabous
que em posa melancòlic, tu pensaràs: aquests dos són encara més
eixelebrats que jo que trio faves i fesols numèrics per divertir-vos.

Aquest (a) que s'acosta de tu i te pregunta l'ull incandescent d'admiració per una selfie no li'n donis el permís.

Si mirant el tràfec del teu carrer, veus una persona que s'entrebanca i cau, quin és el teu primer gest: riure, o córrer a aixecar-lo ?

He fet meva la paraula "escampill", m'agrada força. Em recorda una mania d'infància, com la paraula "borombill".

Descongela't paraules, cou les a la teva recepta i bon profit. Si per cas entaula't amb dos amics de bona nissaga

Fins i tot en el més petit diccionari trobaràs un "astre". 

Ampli i lluent tenia el front, tant i tant que l'avió que travessava el
cel s'hi reflectia i s'hi hauria pogut posar si ho  hagués volgut el seu
pilot i la majoria més un dels seus passatgers.

xxx