"xampanys amargants"

N'ets pas fart de viure tot sol i a les fosques, dins del teu cau? Posa-hi un poc de color, embellirà la teva solitud i aprofundirà el teu cau?

Ens expliquen perquè l'un ha guanyat i l'altre ha perdut, i amb les mateixes logorrees amb què argumentaven la victòria de l'una i la desfeta de l'altre....o només d'una punta d'all. D'això se'n diu especialistes, experts, observadors... i són ells els fars de les anticipacions genials dels nostres endemans.

Hem vist, amb els nos propis ulls, sí, vist amb quina velocitat una cara de jardí d'estiu es canvia en una cara de jardí d'hivern.

Interessant-nos massa per algunes coses ens exposem a creure en irracionalitats que les portaran a llum o a terme i ens hem de preparar a beure més d'una copa de xampanys amargants.

Poruc, del que en resultaria si ho feia, no s'atrevia mai a treure la més mínima idea que tenia al cap. I nosaltres el veiem sempre cap a terra, caminant les mans dins de les potxes com si tingués por de perdre alguna moneda, el cap ben enfornat dins la gorra. Caminant rere un personatge singular com aquest és un deure seguir-lo per saber fins a on farà cap. El vàrem seguir temps i molt lluny, però mai li vam veure llançar una idea ni sentir que feia quatre passos lleugers i contents amb nosaltres, ella, la Doctora Barjaula i jo, el Senyor Pioc.

Em pregunteu com heu de fer per procurar-vos obres d'art d'aquest art que em repetiu que no es fa encara. Insistiu demanant-me que us ajudi, que us faciliti la prospecció d'aquest art nou, però que puc contestar-li sinó que no ho puc i que em deixi tranquil amb aquesta faula del col·leccionista de l'art que no pot ser nou si no és i que si no és com poder segellar amb el nom d'art allò que de moment no es fa. Ni nou, ni art, Res. No m'emprenyeu més amb la vostra folla recerca.

La flaquesa danya força virtuts.

Una llengua, la més menuda i desafortunada que viu, sempre té reserves de verí i mossegada.

Cada llibre és un temple, és sols a l'interior quan hagis vençut la temença d'entrar-hi) que pots gaudir de la beutat de les vidreres i de la humanitat silenciosa de les estàtues.

Les flors no vomiten mai l'humus que les alimenta.

xxx