"ciutadà compromès"

Com distreure's d'una frustració d'admiració sense narcòtics? Amb el  recurs a la megalomania, a l'èmfasi, a les drogues de l'auto inflació?

Pixatinter era, pixatinter quedà. La seva inesgotable logorrea ho subratlla.

Que hi guardes en aquest bonic estoig de vellut? -Unes quantes cendres dels amors més ardents que, fins ara, he conegut.

No et fatigues d'amagar-te, no tens por que la mascara et devori el rostre?

El meu daltabaix l'explica la pila de bons consells que he tingut la feblesa d'acceptar.

Jo sí que treballo al desenvolupament de la meva ciutat. Mes ella ho sap pas, puix que no mira en la meva direcció. Paraules d'un ciutadà compromès.

No t'afanyis a alçar-li  una estàtua, no en surtis els plans dels  calaixos del teu despatx, ja corre el rumor, de bar en bar, de què no és  pas, aquest heroi -el teu- pur de cap a peus!

Amb la subtilesa de la teva meditació acabaràs per admetre que equivocar-se té un efecte psicològic més dolc que enganyar-se.

Totes les històries són nius de controvèrsies. Sí, mes perquè no diria  la meva, per por que no la creguéssiu, la rebutgéssiu, o la deixéssiu a  miques? Veurem -i noteu la cita- quan hauré acabat el meu niu!

En el mercat de les ideologies, cohabiten supermercats i petits botiguers i és impossible comprar quelcom sense etiqueta. Fins i tot a
les pudors se'ls hi posa una etiqueta.

Va mal interpretar el gest. El moviment de sa mà semblava que li deia "adéu". Va mal interpretar aquest gest. Ell li deia "no te'n vagis", torna!.

Com pot el mar assecar els plors dels enamorats desil·lusionats que li confien llur pena?

Tots els benestants no tenen el cor absent.

La solitud malmet i ofega qui no s'hi ha preparat prèviament dins la bullícia de la multitud.

Trobar-se cara a cara amb substantius cacoquímics i solters desestabilitza algunes lectores.

Al meu graner, tinc, arraconats, desenes de sacs, curulls de talent,  però com no tinc ni una mitja hora per airejar-los, només unes brigades de rates i escarabats n'ensumen els deliciosos efluvis i n'aprofiten l'abundància.

Quan el teu tren se'n va via amunt i lluny, per la finestreta desfila l'efemeritat del teu viatge.

Millor aquesta paret buida que veure-hi la seva imatge clavada com una presa de la C.I.A.

xxx