"Decoccions o infusions"

Vull que m'escoltis, vull que sàpigues que el que et dic, t'ho dic sent molt seriós, jo també tinc les meves preferències, i has de saber -no te l'oblidis mai- les meves decoccions valen tant com les teves infusions.

La tristesa de lector que en obrir un llibre veu, instantàniament, com la seva mirada cancel·la tot el que tenia a sota d'ella. La tristesa del lector que en obrir un llibre veu, instantàniament, les frases redreçar-se com cobres a l'assalt dels seus ulls. Aquesta tristesa pot afirmar-me que l'has coneguda mai?

Contràriament al que li repetien els seus pares no passava tot el seu temps dormint i un dia, molt cansat de veure's estigmatitzat, alçà la senyera de la revolta i va dir les-hi, jo no passo pas tot el meu temps dormint sinó que el passo somniant, el que diuen, alguns metges, és un molt útil i benefactora activitat.

Va reunir una dotzena de bons companys per celebrar amb ells i bo i fresc xampany la seva elecció com a Sobirà de l'Ordre Suprem de les Travetes Embolics fets als altres.

Quants viatges fracassats abans que te'n visis de què no tots els camins porten a Roma!

L'home no pot concebre que tots els ocells han de trobar refugi a l'arbre del seu jardí.

M'ha xocat sentir a una ràdio Rousseau classificat d'esquerres i Voltaire de dretes. I més encara que es mantingui a un micro d'ofrena pública d'informació i de cultura un maniqueu tan simplificador.

Si em burxés un menester imperial d'escriure, com tu dius, si em sabia una energia suficient per saltar d'una riba a l'altra, segurament ho intentaria, així com m'hi empenys, mes, aquest pas complit, em fa por de descobrir la lletjor i la indigència de les meves primeres espurnes, del que anomenes literatura.

Si entens tot el que escriu aquest autor, no el pensi més clar que els altres, o que tens una sagacitat que falta als altres lectors, preguntat si has llegit el text que l'autor ha escrit, o només la versió que tu, el sagaç, n'has tret.

Llàstima les festes no tenen el mateix dia per a tothom! Els uns fan festa, uns altres no poden fer-la, i a uns altres se'ls impedeix fer-la. Ai! No sempre qui fa festa pensa en qui no la fa.

Per retornar a la teva terra tres condicions són necessàries: Tenir una terra, haver-se separat d'ella i voler tornar-la a veure.

Sempre es guarda una seqüela d'una mala educació com d'una mala fama.

Avesa't, de molt jove, a no baratar la pell de l'altre si no vols desvaloritzar tu mateix.

Si allò que dic, escric, canto o ballo, expressament per tu, et deixa perplexa i et posa pensiva m'assenyala que estic sobre el bon camí.

I sempre aquella imatge redundant del monjo, baixet i grasset, aguantant pel coll l'oca amb la qual dinaria i el gat, orelles teses, bigotis al vent, arribant a bicicleta a la seva altura, si sempre aquella imatge que cap rovell no arriba a macar o a gastar.

El seu costum era de suspendre tot d'una el seu enraonament com per facilitar a la persona que tenia al davant d'ell (alumne o contradictor) la seva pròpia argumentació, es fiava a ella (alumne atent, contradictor llest) però sovint aquesta persona de confiança havia aclucat l'ull abans que manifestés el seu costum suspensiu. Mai va tallar amb aquest costum. Com hauria pogut tallar amb ell i el seu àlibi pedagògic si ningú (alumne o contradictor) li feia notar (per respecte i amistat) el caràcter soporífic del seu enraonament.

Més alta és la palmera, més la brisa amb el seu arquet en treu els sons més afinats.

Un notari curt i fart i un metge prim i despenja-figues debatien de com dins d'un Estat de Dret desemboirar-se el més rabent i eficaçment el calestró per tenir un pensament perspicaç i fecund. Després de tres ampolles i mitja d'un debat de bon grau, franc i animat, la qüestió no obstant quedava pendent i el patró del bar on parlamentaven no pas poder fer menys quan va pujar a ajocar-se que regalar les-hi la taula per seguir-hi aquesta llur nit tan estudiosa tot i que de més en més espessa.

És joia desgraciada la que explota l'endemà de pau d'una horrorosa matança.

Qui em troba moralitzador no s'enganya, però la meva moral no és pas la del sabre ni de l'escopeta, ni del tuit que bava ni de l'SMS que delata.

xxx