"Cops i pelalles"

I sempre -igual una mania de nervis- sempre aquesta mateixa invocació al vell Homer: "Homer, Homer dóna'm i encén-me la torxa".

Tot el que canta no ha après el solfegi ca les cigales.

Ell, savi d'abans de totes les savieses, es complaïa com a bolet nascut i crescut al peu d'un arbre gegant.

Ploren. No ho sabien, els hi han dit. "Teníeu la sort sobre els genolls". I d'un salt de gat mal acariciat ha defugit. No ho sabíem. Ploren. La sort qui sap, penedida, potser tornarà

La flor li demanà "retira'm" els vels i ell obtemperà. D'un a un li tragué els dotze vels que resguardaven els dotze perfums que, fatalment, l'en captivaren per sempre més. Però com s'anomena aquesta flor?

Qui improvisa mal -faci esport o filosofia- s'exposa a cops i pelalles!

Què et faria més il·lusió, em preguntà l'amic que portava l'agència de viatges extrems, visitar selves atapeïdes i fosques o grans deserts descoberts. Li vaig respondre, ni les unes ni els altres, porta'm a una mitjana ciutat de delícies humanes?

Molts s'autovigilen quan escriuen per no quedar improductius i bons conductors respecten el codi de la ruta. L'Albert intervingué "Estic d'acord amb el que dieu del codi de la ruta. Però jo no sóc taxista, traginer, carter, repartidor de saques de farina o de grut, de llenya o de carbó... jo em veig, em presento i em desfogo com a ballarí i patinador..." -"Sí, el que pensàvem, per tu: el pler abans de tot sentit".-No, el sentit del pler, abans de l'acte de comunicació".

Que no s'estiri massa el cabell que es farà mal!

Com el sol, tinc una aurora i un crepuscle. No exagero. Ho dic d'experiència. De comparar-me amb ell. Ara bé, tinc les cames més fluixes que les seves tan valentes.

Obro un llibre i veig una frase que em remou perquè em recordo haver-la atentament esculpida com un aprenent en joieria un dia d'examen final, em remou perquè malcontent de ma joia l'havia esbocinada i tirat al cubell de les deixalles, i em remou veure-la, integral, desfiar-me com si la seva intenció era de punxar-me, de culpabilitzar-me del gest delictuós que la volia destruir. Però tanco el llibre, per protegir-me. No vull que es redreci, acusadora, en contra de mi, els ulls en sang o en llàgrimes.

xxx