"tot fineix vintage"

No et deixis descavalcar, el llenguatge el més bonic és el teu, que neix, floreix i la volada n'escampa els seus pètals sonors sense parió.

No veig cap perversitat a aixoplugar-se quan plou.

Em torna a la memòria el record d'aquell arquitecte que no entenia la rosa dels vents, la seva cara m'és present, el seu cognom no.

Plors i riures es perden dins les mateixes sorres fines.

Hi ha boques rateres, no les apropis.

Sota el seu jersei de llana escarlata, que es retirà com una actriu que se sap filmada, convivien dues roses blanques. No podia imaginar, Diana, sobreviure en millor clixé.

Ineficient per ideal, o per handicap?

L'únic principi que dirigeix la ploma d'un bon poeta és el de no endolar la llengua.

Quan una ampolla és plena, tapa-la. Quan una ampolla es buida, emplena-la. Res de millor que una ampolla per fer-nos sentir el sentit del ple i del buit.

Actuar perquè no es perdi el record d'una tragèdia i perquè els homes no covin una nova tragèdia.

Cabells llargs i minifaldilles, cabells curts i pantalons llargs : tot fineix vintage!

Quin presumit no ha mai ressentit els pessics d'una porcada?

Entre poc i massa... Si la saps, continua i puntua la dita.

L'astrofísica neix amb l'enlluernament de nit d'un pastor.

Llogater de dissonàncies. Propietari, no. Gràcies!

Fer l'ullet no ho pots pas fer de reüll. Ho he intentat i m'he ridiculitzat.

Sant Beneit quan ve no s'estalvia les llossades i les reparteix molt democràticament.

Si vens a veure'm, no t'equivoquis de pis i pitja tres cops el botó de l'entrada. (Adreçat només a una persona).

xxx