Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Met Barran
1 mars 2017

Biblioteca planetària

Del seu estil, només te'n faré  una pinzellada: més ras que el seu pèl quan surt del barber.

Qui es pensa que se'l mira amb el cor obert s'equivoca del somrís dels ulls.

A qui adreçar-se (es coneix algun robot?) per saber quantes obres  mestres la santa tinta del regne de la ploma hauria regalat a la
biblioteca planetària?

Recomano a qui no sap el dia exacte que ha de venir: "Muda't cada matí, per si de cas fos el dia que hagués decidit de dinar amb tu a l'alberga
dels qui saben esperar."

No pervinc a fer callar el meu ego. I a més no entenc res del seu volapuk.

Sigui amb la e sigui amb la o, sigui peto o potó, no deixem de besar.

Detinc, d'un temps remot, quatre o cinc paners de gargots, i no vull desfer-me'n perquè no es trobin en les mans -escodrinyadores- d'un  col·loqui d'analistes, però tampoc no arribo a cremar-los perquè llavors em semblaria destruir una part -entortolligada- de mi mateix.

En el poble Joan Pere el Conservador es fixava només en les coses indelebles, Joan Jaume el Progressista corria rere tot el que es movia.
No compartien res i els semblava que ni l'aire que respiraven era el mateix. Una tarda, encara bastant allunyada de Pasqües, una ventada (que
cap tramuntanofil en vida n'havia coneguda de pariona) se'ls endugué a acampar més enllà  dels dies i de les nits, més enllà de les paraules i de les baralles. Elpoble plorà l'un com l'altre, dos tan bons minyons. Passaren uns mesos. Es diu (un viatjant que ha visitat el poble ens ho ha fet saber) que en
el poble hi ha un Joan Miquel el Conservador i un Joan Pau el  Progressista, dos germans que no es parlen ni es miren la cara.

Un foc de xemeneia si un espectacle que peta, guspireja, il·lumina i escalfa. Un foc de xemeneia un  espectacle brillant si la coneguda
capritxosa tira bé i dret, si no bon dia o nit la fumarada. Imatge treta d'un penjall d'alls, pebrines i records.

Un robot s'ha insinuat en la meva llar i m'ha dit no t'imaginaves que vindria a visitar-te tan aviat.

Avui no es dóna corda als rellotges com si les hores no es descomptaven.

Un poeta sap parlar d'amor i un psicòleg també. Ara bé quan llegeixes versos d'un poeta psicòleg o d'un psicòleg poeta t'avorreixes, el
sentiment i el desig insípids.

Aquest cop no he pogut saltar del gall a l'ase, l'ase ha botat enrere, i m'haig esclafat. Compatiu!

xxx

Publicité
Publicité
Commentaires
Met Barran
Publicité
Archives
Publicité