"Quelcom o qualcú?"

No m'ho vull creure però el món és tan estrany. Hi hauria més escriptors que lectors, sigui quina sigui la llengua d'expressió. No m'ho vull creure, però com una persona a qui porto molta estimació i que no ven cap llibre m'ho ha confiat fins a jurar-m'ho com un polític del nostre temps m'he resolt a fer-vos del petit cercle dels ben informats.

Les parets, almenys les amb qui, personalment, he intentat conversar, no m'han mai contestat, i m'agrada pensar que, mai, ni tan sols m'han escoltat.

Al casino, només hi passava una estoneta, com qui diria entrava i sortia. Un dia, més atrevit que de costum, vaig demanar al director perquè hi feia aquestes estades tan breus. Si, digué el director, és un client, un bon amic, diria fins tot, que quan passa per la ciutat balneària, ve a saludar-me, ens fem una encaixada de mans, li ofereixo una copa, la beu, intercanviem paraules meteològiques, em regracia, ens fem una encaixada de mans, i se'n torna. Hauran passat... uns nou, posem onze o disset minuts.

La primavera no era pas la sesò que preferia mes n'acceptava els explosius colors que servia a la plana on li havia tocat viure entre pomers, perers i presseguers. Tots colors revolucionaris i de renaixement.

L'objectiu no serà pas la perfecta claredat sinó una reducció de la foscor.

Certs insults estaborneixen, uns altres et travessen com fina espasa, i els altres et precipiten a la cara del qui te'ls llença.

La dona d'aigua qui és? La que va a buscar-ne? La que va a banyar-s'hi o la que es disfressa de fada per poder canta i seduir el pescaire pobre pecador?

Facin el que vulguin els tambors de cassoles són gentils escolanets en comparació dels tambors del Bronx, ells sí que saben o sabien alçar el so sant de germanor.

S'ha de fer com si, diu el filòsof aprenent de saviesa, però com es fa com sí. Aquest si qui és, quelcom o qualcú?

Rodamóns amb vestits esparracats o nous regalats fan competències de ganyotes sobiranistes o supranacionals. Mentrestant uns quants, molt amunt en els cims miren, flairen, prospecten i - avui ningú encara no ho sap- inventen nous móns.

Tothom no sap posar en versos l'argelaga i menys encara si fos possible l'esbarzer

No sé si ho havia sentit a la tele, si ho havia llegit o si algú li havia dit, però el petit Albert m'ha dit que se sentia contentíssim car sabia el que era la flor de l'àloe i el cant de l'alosa.

Fora de metges i malalts, qui pot metaforitzar imatges mèdiques. Fora de jutges i condemnats qui pot metaforitzar imatges processals.

La ideologia com la riquesa té signes exteriors, no? Confondre'ls pot costar molt. Tot el que brilla no és pas or I el pèl no fa el delinqüent.

xxx