Ben pobre es troba
aquell que s'ha perdut
els noms de raïms
de sa parra
i el lèxic eròtic
de sa tribu.
Ben pobre és
aquell que no sap
mendicar
vi del celler,
del davall.

xxx

És només per antífrasi que es parla d'unes corrupcions increïbles.

xxx

Em presento. Sóc l'ombra que talla els llorers que cenyeixen els vostres caps. No us inclineu. Bellugueu només els vostres caps com a marca de penediment.

xxx

Espera el geni-
va dir-li el mag
patró dels seus somnis,
Ves i seu sota el plàtan,
recorda aquell d'antany
on venies les nits d'estiu,
no trigarà massa temps,
segur al mot "fi"
de la pel·lícula.
Llavors s'atansarà
a tu,
et posarà una mà
sobre l'espatlla
i et dirà,
amb sa bella veu vinílica,
t'he triat,
a tu,
segueix-me.
No l'amoïnis,
no li facis patir
cap hesitació.
Fia't a la seva bondat,
No li diguis no i
Enlairat sobre
les ales del
GENI.

Mart t'espera.

xxx

Una tradició. A l'un li serveix d'abric, li permet de refugiar-s'hi com en una cova, li serveix d'escut, de reparo i de muralla. A un altre se li tomben els cabells en veure que s'ha fet obsolet i la capgira en el primer fossar sense bedolls i l'oblida sense targeta d'exèquies. I mi-t-aquí un tercer que se la mira amb enveja, ull viu i llaminer, n'esporga dos cantons, en repinta dos altres, dóna nou vigor al marcit i ensopit i, amb una floreta a la boca, l'empeny d'un puixant cop d'espatla per posar-la en marxa (ells -en aquell país de tan remota remembrança- li'n diuen una processó), com es feia (han deixat escrit uns cronistes de qui no s'han cremat tots els autògrafs) per raonar un cotxe mandrós i parat a reprendre la ruta, endavant.Una tradició. Hi ha qui la respecti integralment, sense ni tirar-li un fil penjant. Hi ha qui l'agredeix, la fa caure a terra i l'ofega per sempre. Hi ha aquell tercer- si, clar, d'aquest n'hem parlat ja- aquest tercer que en passar n'ha sentit el plany, n'ha vist els desgasts i s'ha parat. Volia allargar el pas, de por d'arribar tard a la Font Clara, però la salut i futur de la tradició l'ha detingut. Després d'un pregó soliloqui que li ha ofert un eix per la conducta que s'ha de tenir en un cas parió - l'acompanya a la farmàcia (en Josep l'apotecari li trobarà potingues convenients), després a la perruqueria (el perruquer Pruvost és amic seu i passa per ser el millor realitzador de disfresses rejovenidores) i ara, ja fan parella a la Casa de Vila, bonics com dues primaveres, amb somriures triangulars, esperant que el nou Batlle o el seu holograma, un tal Pauet Del Moli, els faci marit i muller, el més aviat millor, impacients que són de treballar per la renovació de la Tradició.

xxx

Una de les llagues indelebles del món és que la bona sort només segueix la seva fantasiosa inspiració i no regala a tothom.

xxx

Amb uns quants mots pots provocar logorrees de paraules i alhora estancar-les. L'estalvi és bi-funcional.

xxx

Quina cabota de blat d'indi, de moro o de català, quan vindrà la seva temporada, resistirà l'espellofada?

xxxx

Com la filosofia, el pols es fica per tot areu.

xxx