L'abella i jo ens assemblem molt. Com ella pico. Com ella voletejo. Com ella brunzino. Com ella vaig de flor en flor, dels marges als arbres. Com ella m'agrada la flor d'ametller i l'albercoc del Rosselló. Però en un punt discrepem molt i ens separem, l'abella premiada i jo... desanimat. Si, amics meus, en l'art de les mels, ella, sempre, les encerta, i jo només escupo fels.

xxxx

Un peu dins la realitat i un peu dins la ficció i progressar amb els dos ulls tancats per no perdre l'equilibri.

xxxx

Vina a espletir-te amb nosaltres vivim a la sala dels ganxos i venen de renovelar-los tots.

xxx

Una cantarella ha escampat que el cava és un xampany amb regust franquista, mes a quantes bombolles es nota.?

xxx
Saps la nova de què el pensador que tan profundament pensava ha caigut en el forat que acabava de fer per recollir-hi tres granets d'un pols de veritat?

xxx

És tot jugant al truc que vaig aprendre a fer l'ullet. Aprenentatge que no em va servir mai ni per triomfar al joc de naips ni al joc de dames. Va explicar el vell Joan Pere a Faustina la Rossa que li escrutava les línies de les mans.

xxx

Obre portes obertes i no et desmuntaràs l'espatlla. Creu qui t'ho aconsella. Tampoc t'hi aixafaràs el nas!

xxx
Quina llastima beneficiar-se del do de paraula i reduir-lo a la xerrameca d'un lloro!

xxx

Gent espera tocar el fons abans de donar el cop de peu que els projecta al cim. A l'Enriquet aquesta esperança feia feresa, i es va sortir de l'aigua molt abans que no li arribés als genolls.

xxx

No et reportarà gaire llogar-te a un estel fugaç.

xxx

Les mans guarden més secrets que no pas els ulls.

xxx

El riu, el teu company, sí que li agrada i l'honora que corris amb ell, al seu costat, mes si correguessis al seu ritme i no l'obliguessis aquí a accelerar, allí a alentir i allà-baix com a cada sortida parar en vista de les mates de jonc -imposant-li la llei del teu alè- la seva felicitat llavors seria total.

xxx

És prenent la fresca més que el que se li havia receptat que una bronquitis l'enxampa i se l'enduu.

xxx

Quan un observador et diu amb poca amenitat "tens el cap que fuma", no temis debatre amb ell i exigeix, d'aquest presumit bomber, que et digui al i clar, com en un joc televisiu, quina serà aquesta llenya (salze o castanyer, alzina potser) que crema i fuma tan desagradablement que fins i tot estossega, pobret!

xxx

Les paraules poden ser gratuïtes, no el que vehiculen i te'n costarà una, dues, tres, set lectures per albirar un primer esclat.