"Ja ens hem entès, no?"

D'un fort com de rems m'he posat al costat dels qui, en la presentada caça, fugen i corren sense esperar cap paraula de benvinguda dels màxims caçadors en el món nou, si mireu com travessem els camps, filem com la llebre, l'estruç i l'antilop que la tronada espanta.

No et dobleguis per ningú si no t'han assegurat -amb paper oficial, firmat i segellat- que et desdoblegarien passat el temps de malaurança.

No cau l'ull sempre sobre què el fa brillar a avergonyir l'astre a migdia.

Aquests estranys moments on el nostre cos ens diu que és deshabitat.

Qui es talla les ungles ha de vigilar amb què ho fa o quina música escolta.

No és pas enfonsant-li un diccionari al cap, i pitjant, pitjant per què d'un bot no en surti que filtrarà un bon xuc d'intel·ligència.

Si els bàrbars tenien el taló d'Aquil·les justament col·locat com ho manen l'anatomia i la tradició mitològica sí que els podríem ferir o abatre amb encertades sagetes.

Totes les begudes no embriaguen, o almenys no ho fan de la mateixa manera i no et porten, bevedor apassionat,  als mateixos pisos del nirvana, mes qui li negarà el dret a qualsevol que en tingui el desig de pujar fins a l'últim pis de la teulada estant arengar les planetes més llunyanes escopint bilis i foc.

Abans de declarar això no vol dir, torna't cubista - que ja seria temps- i considera el que t'han dit de diferents punts de vista i llavors potser t'avisaràs que el que et pareixia sense carn i et descartava l'interès, presenta no solament carn sinó que t'invita a palpejar-la, a ensumar-la, a jugar amb ella i a exaltar-te per ella.

Tots els rierols no arriben a l'edat del riu i no coneixen cap dels edens aquàtics que se'ls hi oferia al bressol fontaner.

No puc seguir qui em discuteix que el mot i la paraula "pardal" no valen els mots i les paraules com
"moineau", "gorrión", "passero", "sparrow", "spatz"... M'arresti aquí... Ja ens hem entès, no?

Qui s'ajup perilla de no redreçar-se.

Tap de Resclosa convocat al davant del tribunal de la Nit Caient explica que no sabia el que se li retreia, perquè el culpaven de perniciosa influència sobre la joventut encara sana de la societat - no, no sé què dir-vos? O què espereu que us digui?-només puc reiterar el que tantes vegades els he dit, sense que presteu la mínima atenció a les meves paraules, que mai m'he departit del meu rol de conseller de vents, els quals bufen per totes edats i classes d'una societat. No obstant la seva sinceritat es condemnà, a l'Alba Traucant, Tap de Resclosa a cessar el rol de conseller de vents, i a destruir tots els molins que havia implantat sus del territori. Tap de Resclosa es transformà en llac de llàgrimes.

L'hora ha vingut de fregar-se ells llavis amb la tovallola, de mirar discretament al seu entorn, d'aixecar-se de taula sense fer grunyir ni un peu de la cadira i de treure's de l'escena amb l'elegància de qui no vol semblar a Judes.

Fetitxista de la superficialitat sempre vivia al ras de les coses.

xxx