Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Met Barran
1 mai 2017

"Sempre endavant"

Tothom n'espera el resultat amb candeleta i reté, dia rere nit, i nit rere dia, la seva respiració qui, a la nit del pròxim 7 de maig, tindrà el goig de poder pretendre a un cistellet de belles cireres de Ceret. Quants dies i quantes nits ens queden encara a patir?

Massa és massa, i prou és prou. - Domina't home, no et posis atrabiliari.

Un heroi de paper glaçat em va dir, quan el TAV ens retornava a casa amb la bossa buida, un dia et fan entrar dins la llegenda i un altre te'n treuen perquè fas nosa a l'un o l'altre dels qui, deixebles endarrerits, de l'Andy Wharol, reclamen amb força un quart d'hora de llum gloriosa.

No piquis de peus ni de mans, ningú et sentirà, posa't al gust del món modern, envia'ls la teva protesta amb un correu electrònic i -firmo el que t'escric- no trigaràs gaire a ser contractada per fer la sevillana.

Amb fullaraca es fa més fum que literatura.  

Avui en dia s'ha d'ésser doctor en astrofísica per reeixir unes boles de picolat impecables. Dient això, discretament, fregà una taca de salsa que senti en un racó de la seva boca.

El poble com un sol home es dreçà i els empenyi dins l'oblivió. Fals, llançà un contradictor, no es pot pas reduir un poble a un sol home, excepte considerant ambdós com abstraccions!

Qui viu dies avorrits manifesta més apetència pels somnis divertits que prometen aquells bergants que ballen sobre xanques.

Enfilalls de mots per encobrir els esquinços del sempre endavant.

Ànsia i ànsia hi ha. No totes te les pots treure del damunt com ho fas d'un barret o d'una màscara.

Tu també, em figuro, hauràs remarcat que certs dies, si no l'haguessis esperat, hagueres arribat abans ella, l'hora, a casa.

No pouem tots en el mateix graner de sons, l'anhel melòdic per ço tots els cants són legítims.

Parrac i pedaç. Parrac conté com un eco de crueltat, un gemec, un dolor. Pedaç conté un eco de cura, de tendresa, un benestar. No compartiu? Estudieu doncs esparracar i apedaçar. Espero la vostra resposta.

Sense ortogonalitat viuríem -ai pobres de nosaltres- frustrats d'ombres.

Potser sí que trobes més disgust que goig excavant la teva memòria, però on neix i vers què va aquesta força que et porta a fer-ho?

Millor si la cultura deixa d'anar de bracet amb la política per les rondes de l'Enganyifa i fa figueretes en els marges.

xxx

Publicité
Publicité
Commentaires
Met Barran
Publicité
Archives
Publicité