7 poetes rosselloneses d'un altre temps

 Dones poetes, d'un altre temps rossellonés. Poemes trets del llibre "Les cinc branques" (poesia femenina catalana), compilat i ordenat per Esteve Albert, Roser Matheu, Octavi Saltor, Antoni Sala-Cornadó i M. Assumpció Torras amb pòrtic per M.L. Morales i vinyetes de Carme Garcés de Casenoves . Editat a Barcelona, primera edició: 1975. En el pòrtic es pot llegir " En l'espai , "Les cinc branques" s'estenen a tot l'àmbit de la llengua catalana, sense noses ni fronteres"

BALL DE RAMELLET

A Perpinyà, placa Aragó

una tarda de galans balles

amb un sol de festa major

encès en galtes i rialles,

esperava que un ballador

em convidés com les companyes.

Tenia a la vora un minyó

que em guinyava tot en fent manyes.

Se decideix per dir-me: "Bé...

és que voleu ballar, nineta?"

(Tenia una veu de cabreta)

Bé-jo li faig-amb un gran plaer,

és per ballar que sóc vinguda.

I roja com un cirerer

després al seu braç eri muda.

Saltàvem com dos regirats

vam valsar com dues escaïbres

els joglars havien jogat

els més resquitllats dels seus aires.

A la mitja part trompetegen

que el Ramallet van a donar.

Llavors els balladors festegen

les minyones de Perpinyà.

A casa, contenta i vermella

despres d'aquest regalat ball

en vaig florir la xemeneia

al marc endaurat del mirall.

JOANA MAURESO, fadrina MOURAGUES, del Soler.

 xxx

EL SOMNI D'EN PERE PINYA.

Ara dorm, el vell Pere Pinya, tan cansat

de parar esquena al buf geliu de tramuntana

i ja pot! Cap rossellonès no ha tant llaurat

de Cerdanya a la mar, la terra catalana.

Somnia el Canigó vestit de rosa i plata,

l'Albera blava, el refilet de rossinyol,

el casot blanc, la parra i la reixa de llata,

el seu jaç, demés les poncelles del bressol.

reveu coves, turons, la mar que relluïa,

l'oliu d'argent, el sagnós ciure de fer taps,

el cel blau com els ulls de la Verge Maria,

el tuire de fer poals i la ginesta a claps.

Molta gent sota l'om, aqui espien la dansa

deslligant l'harmonia en el verd margerol,

el rotllo poètic on tothom la mà avança

i punteja al compàs de prima i flaviol.

Hi ha un vellet que ha dit: "Pren l'apè, pren l'aixada

i planta aquí la carbasseta al cim del pal,

munta parets i llaura ferm a la vegada

i el teu petit casot serà casa reial.

Es la terra del Rosselló predestinada;

l'horta és una font d'or on tothom poarà

i la sang del vinyer rajarà, regalada;

el diner tindarà, el galet xirritarà!

Quina felicitat el destí per tu cria

Pere Pinya, és aquí la voluntat de Déu...

Quan te despertaràs dl teu llarg somni,  un dia,

un Perpinyà vermell de tu serà l'hereu.

M. ROSA CASTANG-ROGER, de Perpinyà

xxx

EL MOLí DE LA MARE

I si voleu venir,

amiues del meu cor,

és ara que és bonic

el molí de la mare;

segui el carretal

tot florit d'ametllers,

és aquí en el contorn

marcat pel cirerer

L aporta  és sempre oberta

i vós hi esperaré

II

Cinquanta anys han passat

Cap rialla al pedrís de l'era...

el molí n'és tancat i espera.

Ni son ni la roda ni un piu,

què faig aquí, se diu el riu.

El moliner se n'és anat,

l'aigua s'escampa damunt del prat

Trist al contorn, el cirerer

m'ha dit: segur ne moriré!

S'estén el silenci; callat

el molí, calla el veïnat.

Amigues, com plora el meu cor!

Adéu, roser vermell de l'hort!

verd corriol, clar remolí!

Adéu, molí.

ROSA GELY, de fadrina CASADEMONT, de Vernet)

xxx

LES XIPOTERES

Ens diuen que sem xipoteres.

Sabeu que a Illa n'hi ha pas

des de vint anys que la darrera

se va penjar al bernadàs.

Assgudes aqí a la fresca

mireu com n'hom hi està bé!

mes tindrien la boca com esca

si ens estavem sense dir res.

No contem que lo que se passa,

lo que diuen, lo que diem;

si trobem que n'hi ha pas massa

afegim lo que somiem.

Quan dos per se casar s'esperen

d'haver trobat un llotjament

els ajudem de tal manera

que els hi trenquem el casament.

Tamb& quan morirem, sant Pere

nos dirà d'un aire amorós:

Entreu al Cel, les xipoteres,

sou prou parlat, reposeu-vos

LLÚCIA BARTRE d'Illa de Tet

xxx

 QUAN HA PLOGUT

        Quan ha plogut

        el crit perdut

        de la puput

        allarga el cel

La broma estén un altre vel

i tot és a l'espera

per si plou o no plou,

i res no es mou.

        Sols la cabrada

        negra, saltant,

        baixa el collet

        tot escapçant

        el ginestar

        i aixecar flaires

        d'ací d'allà.

SIMONA GAY, de fadrina PONS,  d'Illa de Tet)

xxx

EL RIU

Jo ,som el riu riallar,

canti, canti sus la serra,

jo som el riu rialler,

canti, canti su'l graver.

        Jo ne som tan petitet

        qu'una fulla m'enganossa,

        jo no som tan petitet

        qu'hom me pot beure a galet.

Jo som el riu rialler,

corri, corri sus la serra,

jo som el riu rialler,

corri, corri su'l graver.

         Jo ne mostri un tal delit

        que ressalti per les roques,

        jo ne mostri un tal delit

        salti fora del meu llit.

Jo som el riu rialler,

salti, salti sus la serra,

jo som el riu rialler,

salti, salti su'l graver.

         Jo ne som tan atrevit

         qu'emmiralli les esteles;

         quan me veu tan atrevit

         la lluna em vol per marit.

Jo som el riu rialler,

canti, canti sus la serra.

Jo som el riu rialler;

canti, canti su'l graver.

          I quan ja som tan trescat

          Un sol raig de sol em xucla

          i quan ja som tan trescat

          amb un glop som eixugat.

I el pobre riu rialler

plora, plora sus la serra;

i el pobre riu rialler

és eixut sus del graver.

ANGELA SICART-BALENT de Taltaüll

xxx

TEMPS DE VEREMES

Temps de veremes, poca son.

I ara eixurits, mainada,

que la feina és del matí.

Sobre el mar el sol ja puja,

també pugen per collir

la costa del Romaní.

Temps de veremes, maldecaps.

Avui, sí, quina diada!

avui sí que tot va mal;

el traginer que ens enganya,

la colla sense semals

i en Jeponet que és malat.

Temps de veremes, sol i vent.

Benvingut el mestralot,

desgraciada la pluja

que ens nega i ens farà córrer

-mes pel jovent tot és goig-

cap a l'abric del casot.

Temps de veremes, amoretes.

Els ulls i les mans se cerquen,

si la nina és boniqueta

el fadrí se fa galant.

En Joan i la Guideta

per cap d'any se casaran.

MARCEL.LA  ROCARIES, de fadrina BAYLARD, d'Arles de Tech. 

xxx

Amb paraules senzilles i clares aquests instants poètics passats amb set veus femenines, ales rimades de records nordcatalans...

xxx