Despita'ls mes tu procura no esgarriar el mapa.

Pressiona el mar fins que et faci saltar com un tap de xampany.

El temps t'escapa, no l'empaitis i tampoc l'esperis: no tornarà.

No és degut a tothom collir el raïm del cim.

Quin posat prendre quan l'eco del teu soliloqui et diu no exageris?

En el quasi res jeu un quelcom que no arribo a nomenar.

Em vaig agenollar pensant que els hi facilitaria la tasca però no, aquells incapaços, aquells maldestres, aquells designats... no -no em dieu per qui- no reeixiren a posar-me la corona.

Hi ha estil que s'enaltiria d'eixugar-se una miqueta la suor que l'hi ha costat i que, persistent,  taca la frase.

Els hi semblava complex, si molt dificultós, va deixar caure un d'ells segur el més esgarrifat de tots, en veure al peu d'una muntanya gegantesca, tanmateix els hi explicava amb reiteracions matisades, el que volia, el que li convindria millor és que li permetessin caminar al seu gust, al seu grat, al seu peu, al seu nas i no pas seguir -burro burriquet!- els seus itineraris traçats i homologats com si no en sabia res del respecte dels paisatges patrimonials, com si feia cara de predador, insaciable "paltrigador"; el més esgarrifat i tots els altres es passaren un mot i cediren.

L'estiu, per diada canicular, no t'oblidis d'omplir el poal amb aigua bona i fresca, així una regalada de tant en tant et farà l'efecte d'una festa eròtica i revifadora.

Conec (mitjançant un malson) un poblet (el cerqueu pas sus de cap atles) on tots els pacifistes en edat d'afirmar-se'n van armats i no fallen.

Quan veia un núvol que s'ennegria més del que volia, sobre la tela, xopava el pinzell de blanc i el feia córrer per reduir-ne l'excés, frenar el risc de tronada i d'oreig...El pintor segueix pintant... En un proper capítol es tractarà de com neix l'arquet de sant Martí i de la seva significació metafísica de cara als llàmpecs.

xxx