Has llegit "Mestral", el darrer poemari de Maria Dolors Vallverdú i Torrents? Si encara no ho has fet compra el llibre i entra en un univers singular inspirat i reflexionat, imaginatiu i alhora docta, sensible i combatiu. Consta amb 68 poesies totes amb títol, entre els quals n'hi ha que recorden el vers medieval... Més de la meitat l'autora les ha esculpides en forma de sonet, les altres amb factura més lliure o obeint la densitat del gènere haiku. Tres d'entre elles dedicades: A (una) Maria del Carme, a Joan (el seu germà desparegut), a Dom Tomàs Tulla i Pujol (franciscà i prior de Poblet, mor a 87 anys, el 25 març del 2016). Una amb "Jo vinc d'un silenci" vers cantat per Raimon. També n'hom hi troba tres d'estructurats com a tres tríptics: "La Mussara" (p.8), "Alfonsina Storni" (p. 28) "L'Ebre" (p.63), El recull de 87 pàgines, publicat per l'editorial valenciana Neopàtria en la seva col·lecció Mare Nostrum (una vintena d'obres) sedueix per la seva escriptura planera i delicada.  La senzillesa de la llengua (senzillesa que, clar, significa generalment un constant i hàbil treball d'elaboració). Però també per l'entrellaçament (no la barreja) del percebut, del viscut i del pensat que ens lliga amb èxit i voluptat discreta a la naturalesa com a la cultura. Sigui aquesta mitològica, llegendària, històrica o de més rasa actualitat. I també per la força emocional que conté i difon, estrenyent el cor o encenen l'ull.  Amb joies i dolors, esperances i despits. Expressats gairebé sempre d'una manera diàfana sense embolics retòrics o murmuris esotèrics. És una poesia, podríem dir, meteorològica: d'aire i de llum, de lluna i de pluja, de neu o vent (mestral o tramuntana) que ajuda a respirar i a caminar. Una poesia moderna tot i trobar-li de tant en tant una musicalitat de vers trobadoresc: "Des de la llum et veig en els meus somnis" (p.12), "Ni el plor pot ofegar l'atac de l'aire" (p. 32), "Mentre l'espai encén clarors més pures" (p. 88). O com d'una cançó popular del nostre temps: "No dius res i empresones" (p. 33), "Visc ancorada a tu" (p. 36), "No hi ha més llum" (p.7). Una poesia, segellada d'amor (tots els amors: sensual, platònic, físic, familiar, panteista, patriòtic) amb temàtiques que rodegen les fades i les bruixes, la deessa Hècate, ("dels afligits") o com la Beatriu de Dant. Si Maria Dolors Vallverdú evoca "el darrer cel", "Il Paradiso" de l'autor de "La Divina commedia", no és pas per ignorar o fugir del dia d'avui (el poema "Síria" (p. 23) és bastant explícit). No és pas tampoc per posar-se fora del seu lloc (geogràfic i lingüístic), del seu país o de la seva història -feta i per a fer. La poesia, almenys la d'aquesta autora constant i novedora, no n'esborra les dates humiliants o cruels, millor les subratlla, les commemora: 1323-1346; 1659-1714; 27 de setembre 2015. Sense oblidar (com ho podria oblidar la humanista amant a la poesia que és Maria Dolors Vallverdú i Torrents) el 18 d'agost del 1936. Federico Garcia Lorca és amb Dant, Constança, reina de Mallorca i Alfonsina Storni (1892-1938) -la poetessa argentina del Mar del Plata- no són pas els únics fomentadors de consciència que habiten l'obra -la terra de compromís es podria gosar dir- de l'autora reusenca, sobretot coneguda per "L'encadenada llum" (2010). Una terra (amb nostàlgia de "la mare Grècia") formada de llocs i paisatges pinzellats amb mots justos amb una eficàcia tant visual com acústica. Paisatges de la Ribera Alta del país valencià o de l'Ebre com de l'Alta Savoia a França, paisatges minerals i vegetals, d'aigües i de focs, de cultura fecunds, i tossuts idrets. Llocs estimuladors pels seus colors, per les seves atmosferes, de llamps i de silencis, de sortilegis i de misteris, de valentia i de determinació del "Cavaller somniós":

Cavaller somniós

sota ell blau de la tarda,

no sents com envileixen

la nostra llengua clara

uns traïdors,

a l'abric de la Meseta? (...)

 

Has llegit "Mestral". No tardis! Passa per una llibreria o per la xarxa (avui en dia el nostre vuitè cel. Fes-ne l'adquisició. És un llibre dens, púdic, femení i feminista. Mediterrani. Un llibre sense il·lustracions però curull d'imatges amb sons. Un llibre, què un llibre? Molt més: Un bon company.

xxx