"amb fos de batucada"

Ningú té obligació a estimar-me, però si de cas a tu, o ella, o també a aquella eixerida rossa li piqués el cor de fer-ho, de res em molestaria.

De sobte, el corb se separà de mi... alguna cosa que li va desplaure segurament havia fet... és sols quan ja s'allunyava que vaig percebre, entre les alades del seu cant de comiat, que m'odiava... per què li venia de negar, jo l'aristòcrata pagès estret, un bol de gra que reclama des de tres dies.

Vigila qui convides a somniar amb tu... Que no t'obligui a córrer per la cambra tota la nit amb música de fon de batucada. Vigila...i deixa la finestra oberta... Si fa bo.

Allí on no hi ha molles les crostes no tenen gens de sentit. Passa, rabent... i deixa xiular les fulles.

D'esquena, de perfil, de front, no m'importa la mentida fotogràfica. M'hajaràs pas. Sempre me n'escapo carregat d'íntims de secrets. Tu fes la foto puix que és el teu esbojarrat fetitxe, però sempre mentida serà.

Si vas de bracet amb qualcú, fes de per manera que aquest qualcú no imanti massa la gent que us veu passar, rambla amunt i avall, car és molt desagradable tirar tot aquest pes de mirades.

En tots els cercles es troba qui sap manejar tòpics desusats per singularitzar-se i passar per un brillant no conformista.

Se'l coneixia com l'esteta qui cuidava més bé la seva corbata bicolor que no pas el seu estil d'escriptor a preu fet. No en direm el nom per pudor de casta.

Homes... deshumans! L'expressió no fa pas flaire d'oxímoron. Puta realitat, massacra de carrer!

Simpatitzo espontàniament amb qui (qualsevol sigui l'edat, el sexe, el mester, etc.) de manera igualment espontània em diu "saps, no entenc res del que dius" o "no veig perquè escrius". Simpatitzo amb ell perquè, dient-me el que em diu, demostra que ell, ell almenys, s'ha apropat a unes quantes ratlles que els seus ulls han pescat.

Certs intel·lectuals amb sensibilitat d'escorpit vomitegen tot el que s'anomena esport, certs esportius que se n'adonen i que tenen la vindicta a nàusees vomitegen al seu tom aquests intel·lectuals. Sort que aquesta patologia es limita només a escasses minories d'intel·lectuals (de veritat o de cartó) i d'esportius (dels que suen la camisa i dels qui "quitjarien el toro a l'arbitre").

Els ànecs quan es banyen no utilitzen totes les potingues que fem servir abans de posar-nos a l'aigua i després de sortir-ne. I un periodista m'ha dit que així també ho farien els ases si se'ls permetia acostar-se, lliurement, al mar. Ai quin món, ai quin món!.

xxx