Posar-me en qüestió? Si, hi estic disposat mes no sé pas quantes qüestions necessiti i quantes me'n sortiran, ni com formular-les per no perdre'm el més bo de les respostes.

Tu, Tomàs, a quina edat legal se cessa de fer l'utopista? No hi ha edat legal, jubila quan et sembli bo pels nervis.

Els dies de vaga a la ràdio difonen els millors programes musicals sense comentaristes, dono el meu suport als vaguistes.

Una estàtua de la Llibertat pot tenir somnis de metamorfosar-se en ceptre de dominació imperial.

A la sessió de les figues, no rumies massa, torç-les el coll sinó abelles i ocells, a l'aguait, en faran tabola abans de tu.

Era el meu millor amic....I què us ha passat?

Reformista? Sincerament, pensava ser-ho i a baix de les tribunes i enmig de les places públiques s'opinava i es compartia que, sí, reformista ho semblava de bo. I ell afermant-se sobre la seva intima convicció i l'adhesió d'aquesta gent que es fiava en ell, encetà el seu programa de reformes, i desplaçà sobre el calendari raspallat de nou la celebració del goig dels ous de la Pasqua a la data del 22 de novembre per la santa Cecília...A l'anunci d'aquesta mesura radical, quasi tothom es posà en peu de guerra per salvar la tradició, i a la primera sortida publica a una tribuna o en una plaça no pogué desviar la pedregada d'ous que el condecorava i què el va fer tornar a casar i, després d'una bona dutxa, dimitir sense parlar-ne a la seva esposa.

Recolzat sobre la paret es feia amb un tabac gris i un fi paperet el cigarret qui li encantaria la pausa de cinc minuts.

Aquella fi de tarda de setembre alçant els ulls vers la muntanya que es coincidia amb l'horitzó li semblà reconèixer el cos d'un hipopòtam amb la brillantor de qui surt de l'aigua i s'ha allargat per descansar, però atansant-se de la muntanya va ser una altra figura de bestiar que se li imposà, la d'un enorme rinoceront descansant també i del qual identificà la seva pell dura i grisa. Les dues animaleses, en lloc de sorprendre'l, el varen encuriosir i va accelerar el cotxe per verificar, el nas dins la muntanya, de què anava. Ni hipopòtam, ni rinoceront, només la fantàstica Albera, terra estimada pels senglars.

De tot l'home sap fer espectacle i la funció no acaba mai.

Hi ha poesia que es fa amb escorça i poesia que es fa amb polpa. Però cap de les dues dictamina contra les arrels.

En apesantor, ja ens hi trobem tots; entre cel i terra, flotant, gràcies a totes aquestes maquinàries i fantasmagories numèriques... Però on seu el cotxer i quin és el color de la seva bufanda?

Qui arrisca la mà dins la mata espinosa pot treure'n la Lluïsa d'or que la tramunta hi ha amagat!

Ens voldrien fer creure, però no ens ho creurem, que les falses notícies (les seves "fake news") és una moda nova que vè d'ultramar.

Em sembla que és un poeta hebreu Yishaq ibn Jaldun que va escriure "M'agrada cavalcar sobre núvols lleugers i deprecio muntures de reis."

M'empenyen, glossa rere glossa, a canviar de casa però no saben, diuen que no tenen capacitat, per a garantir-me com serà aquesta casa de substitució. De si s'obrirà a tot vent o es tancarà a tot dimoni, ningú no en vol saber res. Potser a la propera glossa...

xxx