De les belleses també se'n fa pols i per ço (deien uns quants antics) s'ha de buscar noves belleses.

Aquesta no és pas la botiga on trobaràs els queviures mèdics que més convindran al teu estómac o a la teva ment.. Vigila abans de parar-t'hi!

Us dono un euro si em deixeu afegir una burricada més? Perquè ningú em respon? 

No té sensit! -Fes-ho córrer tanmateix. Demà, qui sap...

La gateta ja n'estava farta de jugar amb la pilota de llana blanca, havia entès el subterfugi de la mestressa de casa per negar-li una copa suplementària de llet i els seus miols es tornaren rugits de lleona.

Una cosa simpàtica és fer pinya i una cosa antipàtica és fotre pinya.

No tots els bastons es fan per Nadal. (Truisme de la vora del foc).

Se sap qui informa Gaudi de la progressió de la seva Sagrada Família i del que passa, ara per ara, a la plaça de Catalunya?

No et pensis que al quiet i al mut no li bati el cor diguin el que diguin les fulles de l'arbreda.

Sóc d'enlloc? Enlloc estic!

Qui té cotó vol seda, però que no sap aquest envejós que la seda s'esquinça molt més fàcilment que no pas el cotó!

De tant en tant una emoció li dóna pell de gallina -com es deia al poblet- però la por, qualsevol por, li eriça el pèl -com també es deia al poblet.

A tots els insulars no se'ls ha dotat d'un parell d'ales per rodejar per alt la seva illa i avisar-se que l'aire, el cel per normar-lo més poèticament, repugna a tenir límits, i es mira, tretes les ulleres nebuloses, la terra, allà baix, pobre terra, fragmentada per mars, rius muntanyes i fronteres humanes amb dracs que observen o fulminen.

No sols els soldats de Cromwell criden "Vestigio, nulla retrorsum!"

No diguis mai a ningú que ets mestre major en el teu art perquè si cap dia ho feies, trobaries un provocador que, del teu art practicant, et desafiaria i et batria, guanyant-se tots els aplaudiments de l'assistència, tu estès sobre la gespa.

Si el substantiu no pot que un verb li doni una coça.

Qui fa figueretes té un bon sentit de l'ortogonalitat.

Certes músiques (posem un oratori de Haydn) quan ens arriben a l'oïda ens fan cessar d'escriure si escrivim, de collir pomes si ens trobem en un verger; d'elles es pot dir, sense equivocació estètica, que no són músiques ambientals o decoratives, i que val la pena fer una pausa, suspendre el nostre gest prosaic.

Inamovible dispers, a cada cantonada d'estelada, present!

Quantes fortaleses ens queden per a derrocar, Coronel, que els muscles se'm fan flacs? (Dita d'un combatent cansat).

xxx