Tothom t'apel·la a la teva llibertat de pensar, de fer i d'anar i simultàniament t'engreixa de senyals del que has de pensar o fer, i on anar.

Dubtà com recuperar el somni que se li havia escapat... i en va parlar a la policia.

Quines informacions i per servir quins complots recerca la mosca que voleteja entorn del meu cap.

Força repartidors d'humiliacions ni saben que ho són.

Ernest hesitava a posar a debat aquestes paraules de la poetessa militant Audre Lorde (1934-1992): "Les eines de l'amo mai podran desmuntar la casa de l'amo".

El clavell és flor tan fràgil com la rosa, però no et prohibeix oferir-m' el.

Totes les mogudes no tenen arrels i objectius comercials i això empipa la gran part del clergat de l'immobilisme.

Hi ha cançons que les hi agrada més ser recepcionades per la pell que no pas l'orella de l'oïdor.

Qui no torna a comptar com pot saber el que li falta i el que li és sobrer.

Sempre li ha resultat dificultós mirar frontalment un quadre de pintura, sempre ha tingut la impressió que els seus dos ulls no feien el mateix paper, que l'un s'immobilitzava sobre un punt i els seus afores immediats mentre l'altre corria d'un punt a l'altre del quadre com si tenia por o set.

On para tot el fems que produeix la nostra dèria digitalitzadora?

Si la inutilitat no servia per res, fa pla de temps, crec, que ens n'hauríem assabentat.

Compaginar el bo amb allò que no ho sembla, és art excels de taller d'escriptura.

Mirar i veure més d'un cop no s'adiuen ni s'avenen sigui al peu d'una muntanya o a la vora del mar.

No oblidaré mai aquell paleta anarquista que, el primer, una tarda d'hivern dels seixanta, em parlà de "Doctor Jivago", la novel·la de Boris Pasternak que s'estava llegint i que m'incità a llegir.

L'home: un peu dins de l'indignació i l'altre dins de la reclamació.

Mal educat, aquell que no sap distingir la gaspa del raïm.

Ocultar la nostra part ferida, i seguir recolzant-nos sobre la barana de l'escalera del quotidià.

L'home d'aquest segle vint-i-u s'ha fet més llop o més moltó que l'home d'uns segles anteriors?

Una senalla d'hipòtesis queda una hipòtesi, màxima.

Rasclà el fons de la seva butxaca i només detectà un forat: tenia, en fi, el perquè de la seva dissort.

xxx