Però que podien entendre de la seva justificació tots aquells deficients acústics.

Els tornà a repetir què escrivia per tal no tallar-se del gest alfabètic.

Ben poca gent ignora el que està passant i encara menys intueix el que passarà, puix que, entre el saber i la voluntat que es pot treure d'aquest saber, flueix un riu ample i expectatiu.

Tota veritat és fràgil, que vagi en compta si surt un dia de sol sense barret, un dia de pluja sense paraigua i, un matí glaçat, tota nua i descofada.

Si, gaudir d'uns cristalls de rosada sobre una fulla de col, i regraciar el poeta d'aurora.

Que en penseu, Mestre Pau, d'aquest cant dels tarongers dolguts?

Tots els qui caminen no tenen el pas que els portarà al barri de la Fama. I se'n veu molts asseguts a les voreres.

Conec disbarats dels quals no et salves amb tres glops de cava. Però et deixo als teus i a la teva pròpia farmacologia.

Els gatimells són els més preciosos records del temps de veremes.

No permetis que una bufada de totalitarisme gebri el teu enraonar.

Al cor de la garbera ha dissimulat un caragolet d'or que salva qui el troba de tots els maleficis que poden amenaçar-lo.

El que potser més li recava de la seva adolescència rural eren olors que alguns - moderns, de cap a peus- repugnen a recordar: olor de terra llaurada, olor de fems que es dispersa, olor de premsar de raïms, olor de foc de sarments, olor d'userda que s'està dallant, olor d'anxova que es posa en llauna. Olors d'imatges, de sons i d'emocions, dipositats en alvèols calius de la memòria.

No es pot jerarquitzar els ultratges i declarar aquest és menor i aquest és major. O bé ultratja, hi ha hagut o bé no n'hi ha hagut. I qui d'altre-llançà l'advocat Sebastià adreçant-se al jurat- que l'ultratjat pot en dir-nos i patir-ne els danys.

Es va dirigir vers ell, tors obert, decidit amb paraules encara inaudibles als llavis, com si tot d'una li havia semblat que creuava la persona idònia per sortir-lo d'un mal pas i per això l'havia interpel·lat.. Quan, plantat al davant seu, en senti les paraules que li saltaven dels llavis, explícites, clares i contundents, va reconèixer un antic creditor i comprendre que aquest li reclamava el que li devia... sense demora i li va confirmar el preu del no respecte d'acord estossant-lo.

De cap setmana se'n pot treure un dia ni a cap setmana pot afegir-se'n un. S'ha de tenir molta barra per minvar o allargar la setmana, dogma de calendari.

El que és perdut no pot tornar, el que no has oblidat mantén-lo, fes-lo servir, demà (qui sap) en tindrà menester.

xxx